La gastronomia també és hipster
En els últims anys hauràs vist que els carrers de la Barcelona, com qualsevol altra ciutat cosmopolita, han patit una espècie d’invasió de persones un tant… peculiars.
Surt al carrer i ves a la zona més cèntrica. Veuràs tipus amb un aspecte retro, que van enganxats al seu iPhone i que no es treuen el pitillo i la camisa de llenyataire ni per dormir. Per suposat, sense les seves ulleres de pasta i la roba vintage no són ningú. Al cap, un tupé ben despentinat, i a la cara una barba ben poblada. No surten de casa sense el seu tabac de liar, veuen sèries súper british, tenen tots els números de Vintech Magazine i beuen Jaggermaister. Sí, parlem dels hipsters. La seva vida és un filtre d’Instagram.
Hipsters són aquells que treballen amb un MacBook mentre es prenen un macciato a la cafeteria acompanyats d’un cupcake o un muffin, que venen a ser per a la resta dels mortals pastissets i magdalenes de disseny.
Però al voltant de tota l’esfera hipster, des de fa un temps han aparegut a Barcelona molts bars i restaurants fets i destinats per a ells. Normalment, costa reconèixer que alguna cosa és hipster o què un és hipster, però hi ha algunes persones que, contra tots els pronòstics, no desmenteixen que, per exemple, el seu bar o restaurant ho sigui. És el cas de Kela, una de les cambreres que treballa al Cafè Cometa, ubicat al carrer Parlament: “Sí, considero que el Bar Cometa és un bar hipster, per tot el que pots veure al voltant”. Sí, la decoració de l’establiment no deixava lloc als dubtes. Cadires de fusta, quadres a l’estil “vintage” i una tènue il·luminació amb bombetes blanques que incitava els clients a adoptar un to més íntim i proper.
Agradi o no aquesta tendència, s’ha de reconèixer que el moviment hipster ha donat lloc a un nou ventall d’oportunitats per al sector de la restauració. Kela ens ha donat l’opinió envers l’auge d’aquest corrent a la seva vessant més gastronòmica: “Crec que ara hi ha un boom de restaurants i cafeteries d’aquest estil. Aquesta tendència social ha influït molt. Que hi hagi tants bars d’aquestes característiques no és a l’atzar, sinó per atraure a la gent”. En aquest aspecte, són molts negocis els que, per plaer o per necessitat, han variat l’orientació del seu negoci i han decidir endinsar-se a la corrent de moda. Eric, soci i propietari de l’Olímpic Bar (es troba al carrer Joaquín Costa del barri del Poble Sec) ha reconegut haver remodelat el seu bar per necessitat: “Crec que inconscientment hem donat amb el gust de, no sé si hipster, però amb un cert regust hipster: un bar antic, que hem remodelat per falta de pressupost, que hem deixat antic i a la gent hipster li agrada. De la necessitat hem fer virtut”.
Mapa dels bars hipsters de Barcelona
Ja no es tracta només de l’ambientació del local, sinó també del menjar que s’ofereix. El tipus d’aliment, la seva procedència i excentricitat (si és possible, que no es pugui comprar en un lloc habitual, o com ells diuen, “mainstream”) i la decoració i estructura dels plats són aspectes clau per aconseguir atraure a aquest determinat sector de clients. Quim, propietari del Bar Tarambana, sembla ser un hipster veterà. El seu establiment trenca amb la línia marcada per la resta. No era música ‘indie’ el que sonava de fons, sinó jazz, que rememora els creadors involuntaris de la corrent hipster. “Un concepte nòrdic” és en el que es basa el Quim. No obstant, reconeix que els plats sí han estat modificats: “Fem moltes cremes, torrades amb pa especial de vidre, ceps… Al final ven més vendre-ho de manera hipster”. Abans posavem crema de carbassa, ara posem crema de carbassa amb virutes de formatge de cabra… Aquest moviment ens obliga a ser així”.
Aquesta necessitat per canviar els hàbits alimentaris tradicionals, en un intent de diferenciar-se de la resta de la societat, ho va plasmar el periodista de La Vanguardia Xavi Ayén en un article titulat ‘Barcelona, capital de gafapastes’: “Alguns s’han passat al vegetarianisme i sobretot prima el menjar exòtic d’accés difícil, el que no es troba en el supermercat sinó en botigues especials”. I així és.
També el Bar Tarannà és un exemple perfecte: “Nosaltres fem brunch. A més, no tenim foc i ho fem tot al forn, així que el menjar és una mica especial” ens diu l’encarregat del local.
Podríem seguir esmentant infinits establiments d’hosteleria que ofereixen el seu menjar i els seus serveis de forma hipster. N’hi ha infinits a Barcelona. Ja se sap... renovar-se o morir. I això és una forma d’entendre la vida.
