Periodisme i necessitats humanes
Josep Cabayol comparteix els seus anys de trajectòria periodística amb nosaltres.
El periodisme d’avui segons Josep Cabayol
Per Maria Guerrero, Paula Barrio i Víctor Bolea.
El nostre convidat a la xerrada de dimarts passat va ser Josep Cabayol, president de Sicom, una associació que es centra en la solidaritat i la comunicació. Aquesta entitat sense ànim de lucre està centrada en difondre un periodisme més crític, responsable i independent. Amb la seva experiència professional, el Josep s’ha adonat que el periodisme actual està mancat de dades i està massa controlat i condicionat, i aquestes són algunes de les raons per les quals va crear Sicom.
Dependència dels mitjans
El control dels mitjans de comunicació de masses sempre ha estat present des dels seus inicis. Ni tan sols amb l’era digital i l’aparició de nous mitjans de comunicació i formes alternatives d’informar ha evitat que les altes esferes controlin de forma absoluta la informació.
Josep Cabayol va oferir el seu punt de vista sobre la manipulació dels mitjans de comunicació o, més aviat, la dependència que tenen envers el Consell d’Administració. Segons el convidat, la informació que trobem en qualsevol mitjà de comunicació ha estat comprada per alts càrrecs, i és per això que aquesta informació mai atemptarà contra qui s’ha encarregat de manipular aquesta informació, ja sigui el Govern o altres òrgans de poder.
En aquest sentit, Cabayol va raonar i exemplificar que quan hi trobem massa publicitat en un mitjà de comunicació és per la falta d’informació crítica. De fet, el president de Sicom va insistir en que és molt complicat trobar informació crítica en un diari per la gran quantitat de publicitat. És aquest augment de la publicitat el que provoca que s’acabi la llibertat d’expressió i, per tant, que els mitjans estiguin completament controlats.
Així doncs, a causa d’aquesta dependència, Cabayol va arribar a la conclusió de que el periodisme ha perdut la seva capacitat d’influència. El que anomenem quart poder és completament erroni, ja que són els altres tres poders els que controlen els mitjans de comunicació.
Periodisme ciutadà i noves formes d’informar
Amb les noves tecnologies i amb els nous moviments socials, el periodisme ciutadà és una alternativa a l’hora d’informar i de crear nous mitjans de comunicació. Però més que periodisme, hauríem de parlar d’informació ciutadana. Els mitjans de comunicació no es fan ressò de tots els temes que poden interessar a la població i sembla que es centren més en l’agenda política que no en els temes socials. Arrel d’això, els ciutadans prenen el control de la informació que volen conèixer i a la vegada difondre.
Josep Cabayol va exposar un exemple sobre aquest periodisme ciutadà, és La Lita news. Aquesta revista digital És una cooperació veïnal del barri del Carmel. Creix de la necessitat del barri d’informar sobre les seves desigualtats socials. La Lita funciona com si fos una revista convencional. Tenen el seu propi consell de redacció, les seves seccions i la seva motivació per explicar el que passa. No són periodistes, ni pretenen ser-ho. Són veïns que informen. L’associació Sicom participa en aquest projecte. Els ajuda en l’organització de la revista i en com s’ha de tractar la informació.
Això es un clar exemple del que es pot considerar periodisme ciutadà. Hi ha una necessitat d’aquest tipus d’informació però hi ha alguns periodistes que pensen que hi pot haver confrontació entre els periodistes i els ciutadans que informen. Gabriel Sánchez, doctor en ciències de la informació i professor a la universitat Francisco de Vitoria de Madrid, pensa que els periodistes estan més compromesos a l’hora d’informar i per tant explicaran la veritat, mentre que els ciutadans és possible que facin més opinió.
Encara que la ciutadania no sigui la que informa, sí que s’hi pot anar a buscar informació. Pot ser una font fiable dels successos i donaran un altre punt de vista a la historia. De vegades les fonts fiables donen una informació més favorable per a ells. Com podem veure, els ciutadans són agents importants en el procés de la informació.
Periodisme és parlar del nostre planeta
“Periodisme és parlar de les persones i parlar del planeta”. Aquesta va ser una de les primeres reflexions de Josep Cabayol en començar. Per poder fer un bon periodisme, s’ha de ser conscients de com es troba el món en aquests moments. Pensar, analitzar, fomentar el debat i tenir un pensament crític són quatre trets importantíssims que s’han de dur a terme per part d’un periodista avui dia. Malauradament, segons Josep Cabayol, en molts mitjans de comunicació això no t’ho permeten.
Cabayol va fer un repàs de la situació del món actual amb un exemple molt senzill: el naixement de la nena. I per què nena i no nen? Perquè el món és molt masclista en aquests moments, així ho va dir Cabayol. No només va parlar del masclisme, sinó que també va parlar de l’aire que respirem i de la contaminació, de l’aigua que paguem, de l’habitatge i l’estat de la sanitat i l’educació. També va nomenar el treball, el problema de les desigualtats i les discriminacions, de la nostra protecció, del lleure, de la identitat de les persones… en resum, de les necessitats humanes.
Parlant d’aquestes necessitats humanes van sorgir dos noms: Maslow i Max-Neef.
La Piràmide de Maslow és una teoria psicològica que formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).
En canvi, les necessitats humanes, segons Max-Neef, s’aborden des de una perspectiva ontològica, sent poques, finites i classificables (a diferècia de la idea de Maslow, que defensa que són infinites).
Entrevista al convidat
Per Guillem Andrés, Sergi Cordovilla, Adri Pérez i Elvira Feliu
Josep Cabayol: “Fer periodisme és explicar fets que expliquen el món”
El president de l’asociació SICOM, Josep Cabayol i Virallonga, ha donat una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El tema central de la sessió ha estat el dret de la informació com a propietat de la ciutadania.
Per Clàudia Escarré, Nil Artiaga i Diego Alcívar.
La Sala de Graus s’obre i les passes comencen a buscar seient. El silenci no existeix. Les mirades van d'un lloc a l'altre. Alguns seuen, d'altres fan grupets i d'altres, equipats amb càmeres, es col·loquen a les cantonades preparats per enquadrar i capturar quelcom que encara no veiem. Les passes comencen a apuntar totes en una mateixa direcció i és llavors quan l'atenció es centra en una taula allargada i un home, un home que aparenta uns cinquanta-seixanta anys -el seu rostre confon-, un polo de color blau i una barba morena. I, per fi, el silenci apareix.
Cabayol començava el seu discurs parlant, com no podia ser d’una altra manera, de periodisme. Amb una visió crítica, mostrava la seva visió sobre com hauria de ser el periodisme a la nostra societat, que actualment “és bàsicament de reproducció d’idees i sense contrastar”. Explicava que fer periodisme hauria de ser, entre altres coses, participar en política, “perquè són les decisions que afecten el nostre dia a dia”. També feia esment a una qüestió fonamental en la professió periodística: el contrast de fonts. I és que, tal com deia Cabayol, el periodisme actual manca d’anàlisi, profunditat, context i contrast. “No es vol contrastar ni hi ha temps per fer-ho. És impossible fer periodisme si no hi ha temps per pensar i reflexionar”, explicava el president de SICOM.
Per a Cabayol, el periodisme hauria de consistir en parlar de les persones, del nostre planeta i com els humans ens relacionem amb ell. La pregunta que sorgeix llavors, és obligada: Com hem d’analitzar aquest món? A partir d’aquesta qüestió, el president de la SICOM comença la seva reflexió a partir de la figura d’una nena. Una nena que acaba de néixer. I diu una nena i no un nen perquè “la primera discriminació que pateix una persona és la de gènere”, afirmava Cabayol. És a dir, que la vida d’una persona humana estarà també condicionada de forma diferent segons pertanyi al gènere masculí o femení.
La següent qüestió que va plantejar Cabayol és: Quin és el primer dret fonamental que ha de tenir qualsevol persona humana quan neix? La resposta és senzilla: “El dret a respirar lliurement”. El segon, el dret a l’aigua, que ha de ser “gratuita i de qualitat”, cosa que en el món en el que vivim no sempre és així. Després, tal com afirmava el president, ja vindrien “els drets a l’habitatge, la sanitat i el treball”. El medi ambient també és una qüestió a tenir en compte, ja que “actualment estem maltractant el planeta de forma terrible”, subratllava Cabayol.
A partir d’aquí, el discurs va adoptar un caire polític; ja que el capitalisme diu, en referència al nostre planeta, que podem créixer de forma infinita. La pregunta que arriba a la nostra ment ipso facto podria ser la següent: “Si el planeta és finit, com podem créixer de forma indefinida?” La qüestió, citada textualment pel president de la SICOM, hauria de motivar els periodistes a posar en dubte el sistema capitalista i preguntar-se “si és l’únic sistema econòmic possible”.
Per últim, Josep Cabayol i Virallonga va fer esment a l’anomenat “periodisme ciutadà”. I és que per aconseguir un anàlisi dels temes que sostenti un bon treball d’investigació necessitem profunditat. I la profunditat només s’aconsegueix amb la proximitat. “La proximitat està en les persones”, afirmava Cabayol; referint-se a que no podem obviar els mitjans que ens proporcionen aquesta proximitat, perquè als mitjans generalistes això no es pot aconseguir. Com que la proximitat a les persones és tant important perquè ens expliquen les coses de primera mà, “la ciutadania s’ha d’organitzar per ser una font d’informació”, finalitzava el president de la SICOM.
EDITORIAL
La lluita eterna per la neutralitat
L'època franquista va ser repressiva amb la llibertat d'expressió i informació, una etapa on la veritat només era una i no es donava veu a ningú que pensés diferent. Per al periodisme i per als que volien parlar eren temps difícils. Però si alguna cosa bona va aportar, aquesta és el sorgiment de figures que volien lluitar contra aquest emmudiment.
Josep Cabayol va ser una d'aquestes persones que, en un principi, no es dedicaven al món de la comunicació, però s'hi van introduir per combatre contra el periodisme militant que recolzava el franquisme. Intervenir en política era una de les motivacions que regnaven. Va ser per això que Cabayol va iniciar-se en el periodisme.
La política i el periodisme sempre han anat de la mà. Malauradament, avui dia també. No fa falta anar molt lluny per veure-ho. Ho veiem reflectit en les darreres campanyes electorals. Les cadenes de televisió i els blocs electorals als mitjans estan fortament condicionats per la ideologia, i es deixa de banda la neutralitat periodística que un mitjà ha de tenir. Els temps prefixats sense altre cap criteri que l’ideològic, ha comportat queixes entre el gremi de periodistes. La sonada vaga de firmes de TV3 en contra dels blocs electorals és l’exemple clau per entendre l’inconformisme.
Cabayol va reconèixer haver comès alguns errors durant la seva trajectòria com a periodista. També de no haver lluitat, en alguns casos, contra allò amb el que no estava d’acord. En un moment difícil per a la incorporació en el món de la comunicació, és important escoltar a persones amb tants anys de trajectòria, que ens facin veure que hem d’adoptar una visió crítica.