El gran negoci del subministrament d’aigua

Sens dubte, el subministrament d’aigua potable és un dels principals drets humans. Tot i això, existeixen casos en els que aquest dret es converteix en tot un luxe, arribant al punt que moltes persones tenen dificultat per accedir a aquest subministrament tant necessari com també ho són la llum i el gas. L’equip de Linkiet, després d’assistir a la conferència del president de Solidaritat i Comunicació (Sicom), Josep Cabayol, ens hem plantejat aprofundir en el negoci del subministrament de l’aigua a Espanya, comprovant quin preu té a diverses ciutats espanyoles i observar les variacions de preu a tot l’Estat. En aquest reportatge volem mostrar quina és la percepció dels catalans sobre les factures de l’aigua i quin preu pensen que s’hauria de pagar per aquest servei.

“A la factura de l’aigua, actualment, paguem dues coses: el preu real d’aigua que hem consumit i el benefici de l’empresa que la distribueix”. Aquestes van ser les paraules que Cabayol va deixar anar a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona fa uns dies. En un discurs basat en la investigació de tot allò que es publica als mitjans en la validesa de tot allò que es diu, el president de Sicom va demanar que empreses privades no entrin a la gestió de recursos per a la ciutadania, ja que es suma un valor afegit com és el benefici que han de tenir.

Cabayol va assegurar també que aquest benefici que es paga hauria d’estar totalment penalitzat, o, si més no, “que el benefici de les empreses no fos tan gran”. Les declaracions del màxim responsable de Solidaritat i Comunicació van resumir en poques paraules el cabreig que s’ensuma al carrer. “La gent no sap realment el que paga a la factura de la llum, però s’hi resigna i no pensa més enllà que li estan cobrant taxes que realment es podrien estalviar”, va sentenciar Cabayol.

Aquest cabreig, com el va anomenar ell mateix, es tradueix en desconeixement al carrer. Vam parlar amb tres persones al bell mig de la plaça de la Catedral de Barcelona. La primera, Carme Cardona, assegura que li sembla cara la factura que paga a casa seva, on només viu amb el seu marit. Es queixa que darrerament ha augmentat el preu de la factura, i encara no s’explica per què. En el segon cas, puja la tensió: un pare de quatre fills gairebé no arriba per pagar la factura d’aigua a casa seva. “Sóc divorciat i a casa tinc sempre els nens, i pago molts diners d’aigua. En relació a d’altres subministraments, trobo que es paga a Barcelona un preu massa elevat”, explica Marc Pizarro. El tercer cas, una noia jove extremenya que va arribar fa poc a la capital catalana. “És enorme la diferencia entre la factura de l’aigua del meu poble (Jarandilla de la Vera) i Barcelona. Es sembla summament cara”. Aquesta darrera declaració és de la Carla Campos, que ha vingut a treballar a Catalunya.

Clara Campos no va mal encaminada en aquest augment del preu segons la ciutat on es viu. Al febrer, l’entitat Facua-Consumidores en Acción va publicar a la seva pàgina web un estudi on es mostrava que, en funció de la ciutat on es viu, dos usuaris del mateix perfil de consum podrien pagar factures d’aigua amb 453,60 euros de diferència. Aquest mateix estudi mostrava també que la diferència més gran entre dues ciutats pel preu de l’aigua (Valladolid més barata i Múrica la més cara) era del 349,4%. Facua ho titlla amb una única paraula: “vergonyós”.

Segons el Institut Nacional d’Estadística (INE), el cost unitari de l’aigua ha pujat un 3,3% durant els últims anys, fins a arribar a un preu de 1,89€ per metre cúbic.

Dins d’aquest estudi trobem que les Comunitats autònomes amb consum d'aigua a la llar més elevat son Castella i Lleó (166 litres per habitant i dia), la Comunitat Valenciana (162) i Cantàbria (152). En quant a les Comunitats Autònomes que menys consum d'aigua fan, trobem La Rioja (106 litres per habitant i dia), Navarra (111) i País Basc (116). Com podem observar, el consum de l’aigua varia en funció del territori on vivim, però de la mateixa manera ho fa el preu d’aquesta. Estem parlant d’un element bàsic que és utilitzat per diverses companyies amb l’única intensió d’augmentar els seus beneficis, quan l’aigua hauria de ser tractada com un element de primera necessitat, en quant a l’accés i preu.

Gràfic de construcció pròpia fet a partir dels nombres extraïts de l’INE

Seguint aquesta línia, un estudi realitzat per Facua-Consumidores en Acción i difós a la seva pàgina web demostra que aquesta variació no es troba tant sols en el consum, sinó també en el preu que pot tenir l’aigua en diferents comunitats, sobretot a les ciutats. Múrcia té la tarifa d’aigua més cara, amb una quantitat de 29,35€ per 10 metres cúbics. Seguidament, trobem a Barcelona amb un cost de 23,49€ per 10 metres cúbics i Cadis, amb 22,98€. En aquest sentit, també podem fer una classificació de les ciutats on gaudir de l’aigua es més barat. En primera posició es troba Valladolid amb un cost de 11,82€, seguida de Saragossa amb 11,31€ i finalment Salamanca amb 12,49€.

Però, tot i així, se'ns planteja la següent pregunta: Per què és tan cara l'aigua sent un bé tan bàsic per a la vida de l'ésser humà?

Amb un exemple s’entèn fàcilment. Imaginem que és principi de mes i ens arriba a casa una factura de l’aigua per un valor total de 52,62€. Doncs bé, d'aquests gairebé 53€ la despesa real ens suposa una mica més de 28€ per consumir 18m3 en el període d'un mes. I la resta de la factura? A qui paguem o què paguem?

D'una banda, veiem la nostra despesa mitjana en aquest període ha estat de 0,81€/dia, no obstant això, dins d'aquest preu s'inclouen 0,44€/dia simplement pel subministrament d'aigua. Això implica que dels 28,40€ “reals” que paguem en la factura, 15,42€ realment els paguem simplement pel dret al fet que ens subministrin aigua. Això ens deixaria amb que el nostre consum real, ara sí, es quedaria en tan sols 12,98€. És a dir, de total de 52,62€, la qual cosa realment ens correspon pagar per l'aigua consumida per m3 durant el període en qüestió seria només el 24%.

I què més paguem en la nostra factura de l’aigua? Doncs si mirem detingudament, està tot bastant ben desglossat. D'aquests gairebé 53€, 24,22€ es van en:

Cànon d'aigua: 8,62€
Taxa de clavegueram: 2,75€
Taxa de tractament de residus: 9,15€
IVA: 3,70€

Així doncs, veiem que el 46% de la factura, gairebé la meitat, es va tan sols en taxes i impostos. Això només ens porta al principi de la redacció. És l'aigua realment un dels principals drets humans o és realment un luxe que se'ns planteja en ple segle XXI? Hauríem de pagar realment totes aquestes taxes en el rebut de la nostra factura de l’aigua? Ha de ser realment tan gran la diferència, no només entre Comunitats Autònomes, sinó entre ciutats?