Sense sostre, sense vida i sense nom
La realitat de les persones sense llar a Barcelona
El portal d’un edifici poc concorregut, el banc d’un parc, la vorera d’un carrer del qual no importa el nom o, amb sort, l’interior d’un caixer automàtic o d’un pis abandonat. Cartrons, capes de roba, mantes i tots els records del que algun dia havia estat una vida atapeïts dins d’algunes motxilles. Com a companys de viatge, el fred, la por i la pròpia soledat.
Segons dades de la Fundació Foessa, a Espanya hi ha més d’1,5 milions de persones sense llar. A Catalunya n’hi ha al voltant d’11.500. I només a la ciutat de Barcelona, hi ha 3.000 persones sense sostre, de les quals 900 viuen directament al carrer, tal com afirma la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de l’Ajuntament de Barcelona.
El que avui dia només semblen ser dades, informes i una realitat confusa i desdibuixada que per a molts sembla irreal, són persones que han hagut d’afrontar el deteriorament de la seva vida i que, per molts motius diversos, acaben llençant la tovallola i acceptant la desolada situació d’haver de sobreviure al carrer.
Sota el cel d’aquesta Barcelona de la Sagrada Família, del Tibidabo, del Camp Nou, de la Barceloneta, el turisme i la felicitat, els carrers acullen la cara més lletja i més fosca de la idíl·lica Ciutat Comtal. De totes les ànimes que viuen, es mouen, es creuen i construeixen moments pels barris de Barcelona, n’hi ha 900 que semblen no existir perquè són persones sense sostre, sense vida i sense nom.
I és que sembla no haver-hi lloc dins d’aquesta societat accelerada, narcotitzada i apàtica per a aquestes 900 persones que es converteixen en xifres i en un obstacle que cal esquivar coincidint a la mateixa vorera. Se’ls anomena fàcilment sense sostre, pobres o captaires i se’ls carrega de prejudicis d’una manera pràcticament automàtica, deshumanitzant-los, subestimant la seva existència i llevant-los la identitat.
La desigualtat dels barris de la Ciutat Comtal
Barcelona té deu districtes i la realitat entre aquests és cada vegada més diferenciada. Mentre barris com Sarrià-Sant Gervasi gaudeixen d’una bona qualitat de vida, Nou Barris és el districte més pobre i cada vegada de manera més notable. Aquestes es resumeixen en l’estudi de distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona realitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb dades del 2014. Analitzant, per exemple, la Renda Familiar Disponible per Càpita d’aquests dos extrems: mentre Sant Gervasi se situa en 35.625€, Nou Barris supera en 10.378€. Per tant, es pot afirmar que a Barcelona hi ha barris rics, intermitjos i pobres.
Pel que fa als districtes rics, Sant Gervasi és el cap de llista, seguit per Les Corts amb 27.018€, l’Eixample amb un 22.406€ (cal especificar que el RFD variarà també segons els barris dins el districte) i Gràcia amb quasi un 21.000€.
Als barris intermitjos, Sant Martí, que es queda 16.554€, Horta-Guinardó amb un 15.022€ i els districtes de Sant Andreu i Sants Montjuïc, amb 14.112€ i 14.661€ respectivament.
Finalment, els districtes més pobres són Ciutat Vella i a la cua, i molt distanciat de la resta, Nou Barris amb el 10.378€ de RFD per càpita.
Fundació Arrels: “Ningú dorm al carrer”
Arrels és una entitat de la ciutat de Barcelona que es dedica a l'atenció de les persones sense llar de la capital des de l'any 1987.
La fundació Arrels porta molts anys ajudant i treballant per a les persones sense sostre. El seu objectiu principal és atendre les persones sense sostre que es troben en una situació d’exclusió social per aconseguir que siguin més autònomes gràcies al seu suport. Arrels també treballa per sensibilitzar a la ciutadania i denunciar les injustícies, tenint molt clars els seus valors de voluntarietat, dignitat i autonomia personal.
Logo d'Arrels
El funcionament de la fundació passa per abordar situacions de conflicte fins apostar per la innovació social, treballant cada dia amb persones sense llar i teixint una xarxa de contactes que fan que la seva feina sigui més eficient.
La metodologia de treball de la fundació Arrels és prudent. Treballen des del principi amb cadascuna d’aquestes persones, facilitant les eines necessàries per a que se sentin segures i sense forçar la seva sortida del carrer. Procuren que siguin els mateixos afectats qui ho decideixin i, quan arriba el moment, garanteixen la cobertura de les necessitats mínimes.
La fundació té una plantilla fixa de 47 treballadors, però la seva xarxa de voluntaris és molt més àmplia, arribant al voltant de 400 col·laboradors. La xarxa de voluntaris és tan important com la plantilla de treballadors fixes, ja que promou l’aparició de nous contactes i nous vincles amb persones vulnerables. Aquestes ganes de col·laborar se sumen a la manera de treballar dels treballadors, els quals apliquen la tècnica específica per abordar els nous processos.
El director de la fundació és Ferran Busquets. Ell té la funció de coordinar l’equip d’Arrels perquè tot funcioni correctament i sobretot per motivar les persones que treballen a la fundació per a “canviar i millorar de mica en mica el món”, tal com explica ell mateix.
Segons Busquets, la situació actual és molt lamentable pel que fa a la pobresa a la ciutat de Barcelona, assegurant que costa molt de temps i molt d’esforç sortir de la crisi: “Tenim ja 29 anys d'història i encara hi ha molta gent dormint al carrer.”
El director assegura que és impossible oferir una llar per a tothom des de la fundació. Actualment, Arrels pot oferir allotjament a unes 100 persones perquè no reben prou pisos per part de les administracions per acollir a tanta gent necessitada: “Aquesta és una xifra que esperem que poc a poc es vagi incrementant”, afirma Busquets.
El director d’Arrels posa èmfasi en el paper de la ciutadania pel que fa al procés de millora de la pobresa: “És important que la ciutadania participi en aquesta qüestió”. El problema és que els ciutadans segurament no som prou conscients de la pobresa que hi ha a Barcelona i a tota Catalunya. Cada cop són més persones que es queden sense llar i que han de dormir i viure al carrer, sobretot a causa de la crisi econòmica.
Busquets creu que s'ha d'explicar bé a la societat quina és aquesta situació, de forma "clara i detallada", perquè ho entengui bé i pugui ser-ne realment conscient, amb l’objectiu que tothom adopti una visió crítica i empàtica “que provoqui l’actuació i la participació”. Així doncs, considera que es necessiten una sèrie d'estratègies de sensibilització i l’ús d’un llenguatge clar per explicar que la capital catalana està plena de gent que no té cap allotjament decent on dormir, per quin motiu passa això i què caldria fer per canviar-ho.
“Hauríem de posar tots una mica de la nostra part”, afirmava Ferran Busquets, argumentant que és conscient que la societat no està obligada a fer-ho, però sentenciant que és un pilar molt important per aconseguir canviar aquesta situació. La clau doncs, segons el director d’Arrels, és explicar als ciutadans que ells són primordials per ajudar a reduir la pobresa de la societat.
Voluntaris de la fundació | Fotografia extreta de la pàgina web d’Arrels.
Sílvia Torralba, membre de l'equip de comunicació de la fundació, creu, per contra, que el fet que la situació millori depèn del poder molt més que dels ciutadans. Creu que el focus s'ha de centrar en els governs, ja que són ells els que elaboren les lleis i fan les polítiques. "Són els polítics els que determinen quins són els drets de l'habitatge que no té aquesta gent que viu al carrer; que a més a més també veuen vulnerat el seu dret a la dignitat".
Segons Sílvia Torralba, la fundació Arrels té tres pilars de difusió de la seva tasca: l’atenció a les persones, la sensibilització dels ciutadans i la denúncia de la realitat dels sense sostre. Per realitzar aquestes vessants es duen a terme diferents estratègies, com xerrades, contacte amb la premsa i els periodistes o trobades de sensibilització. A més a més, ella s’encarrega de gestionar les xarxes socials de la fundació i la comunicació online, i assegura que internet és fonamental per difondre i sensibilitzar els usuaris de la crítica situació de pobresa a la ciutat de Barcelona.
Arrels Localitzador: Una manera ben fàcil d'ajudar
La fundació Arrels va posar en marxa una aplicació mòbil, anomenada Arrels Localitzador, que permet als ciutadans ajudar, d'una manera més fàcil, a les persones que no tenen sostre. L’usuari que veu a una persona sense llar, dormint i vivint al carrer, pot utilitzar el mòbil per avisar i marcar el lloc exacte on es troba aquesta persona necessitada. La resposta de la fundació, un cop ha detectat la ubicació gràcies al geolocalitzador de l’aplicació, és dirigir-se físicament al lloc i posar en marxa el protocol habitual.
Segons afirma la mateixa fundació: "Amb aquest avís, activarem els nostres equips i treballarem en xarxa amb altres col·laboradors de la ciutat per comprovar si coneixem la persona o no i busquem la millor manera d'abordar la situació".
Un futur amb més sensibilització i menys sense sostre?
Gràcies al suport de les associacions i fundacions com Arrels, Mambré o Bonanit, les persones sense llar poden deixar de viure al carrer, tornar a treballar i construir una vida que semblava esfondrada.
El paper de les institucions, com l’Ajuntament de Barcelona, resulta complementari al d’aquestes entitats ja que es basa en posar a disposició de la ciutadania un telèfon d’assistència per avisar de la presència de persones sense llar o per a que els afectats puguin demanar ajuda.
La poca acció de les institucions públiques i l’apatia dels ciutadans provoquen la marginació de les persones sense sostre, així com l’oblit d’aquesta realitat que és apartada i ignorada de les preocupacions de la civilització. Aquesta és la lluita constant de treballadors socials i voluntaris d’associacions que remen cap a un futur amb més sensibilització i menys persones sense llar.
L’objectiu de cara al futur és que els portals, els bancs d’estalvis i els bancs al carrer només compleixin la seva tasca principal i no es converteixin en la llar provisional de persones.
