Barcelona, voluntària en els esports

El 30 de juliol de 2015 es va aprovar al govern català una llei que regula l’associacionisme i el voluntariat a Barcelona. Aquesta llei pretén regular l’activitat del voluntari de cara a les entitats i també protegir-ne els voluntaris per a poder denunciar males pràctiques de l’organització o la coordinadora de voluntaris.

Jocs Olímpics de Barcelona 1992, punt de partida

El voluntariat ja ha passat a formar part indispensable dels esdeveniments esportius, des dels XXV Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Els jocs de Barcelona van sentar un precedent en els voluntariats. 102.000 persones es van presentar l’any 1986 a una selecció prèvia de voluntaris quan Barcelona va ser proclamada ciutat Olímpica. D’aquestes, 35.000 van acabar fent de voluntàries als Jocs Olímpics i 15.000 als paralímpics. S’han creat arran d’aquest esdeveniment associacions com Voluntaris 2000, que notifiquen als seus membres de diverses ofertes i campanyes de voluntariat.

Barcelona Olímpica

Ser voluntari en un esdeveniment esportiu és donar l’oportunitat a les persones de participar d’un esdeveniment assignant-los una tasca en la que siguin especialistes o en tasques simples. No reben remuneració però poden assistir a les proves de manera gratuïta només pel seu estatus de voluntari. Els voluntaris dels Mundials de Natació de Barcelona 2013, per exemple, van rebre uniformes dels espònsors, entrades per esdeveniments i per la cerimònia d’inauguració i clausura si hi participaven.

En un esdeveniment esportiu, després del precedent de Barcelona’92, es determinen diverses àrees de destí pels voluntaris, on se’ls assigna després d’una entrevista presencial o telefònica i després d’un qüestionari. Les seccions en la majoria de les ocasions -sempre segons la necessitat de l’organització- no varien i al mundial de Barcelona 2013, un dels últims grans esdeveniments esportius que ha acollit la ciutat, els voluntaris es dividien en diverses àrees, des d’allotjament fins a càtering.

El voluntari assignat a l’allotjament s’encarrega d’esperar als hotels on s’allotgen els atletes en una taula d’informació a l’espera de qualsevol consulta o requeriment que els atletes els puguin fer, tanmateix, el voluntari s’encarrega d’avisar-los quan arriba el transport que els durà a la seu de competició.

Els voluntaris que s’encarreguin d’atenció al voluntariat tenen la tasca de romandre al centre de voluntaris o al centre de premsa. Poden tenir diverses responsabilitats, des de registrar els voluntaris que entren i surten fins a coordinar el guardarroba, on els voluntaris deixen les seves pertinences.

Els últims tres grups, on els voluntaris poden ajudar a l’organització de l’esdeveniment, són el sector logístic - assisteixen als jutges en qüestions logístiques- en acomodació, tant a l’espectador com a l’atleta dins de les seus de competició i en la secció de comunicació, on els voluntaris prenen declaracions dels atletes tot just acabar la prova o bé assisteix als mitjans de comunicació desplaçats a l’esdeveniment oferint-los informació o ajuda en aspectes tècnics.

Dincat

Des de Barcelona ‘92 hi ha hagut diversos esdeveniments esportius que han tingut Barcelona com a seu única, com els mundials de natació de l’any 2003 i 2013, el mundial d’atletisme de l’any 2010, i de manera més recent, la final de l’ISU Grand Prix, el mundial de patinatge sobre gel, celebrat dos anys consecutius a Barcelona.

Voluntaris com Paula Breda, estudiant d’Odontologia, que va començar en el voluntariat esportiu el 2013, encarregant-se d’assumptes de logística. La bona experiència l’ha fet repetir en esdeveniments com el mundial de Bàsquet del 2014 -on Barcelona va ser una de les seus- i diverses maratons. “Trobo que el voluntaris som una gran família i animo als que vulguin unir-se a viure experiències inoblidables”, comenta.

Llei del voluntariat a Catalunya

Font: Elaboració pròpia. Dades extretes del bloc de la UFEC

Però, actualment, com es regula la funció del voluntariat del sector esportiu a Catalunya?

El 30 de juliol de 2015 el Parlament va aprovar la Llei del Voluntariat a Catalunya, la primera dedicada a recolzar i regular el model català del voluntariat. Aquesta llei es va començar a gestar a principis de 2012, amb la clara voluntat de protegir aquest model català.

Si analitzem el contingut de la Llei de Voluntariat, ens trobem que, segons l’article 2, “aquesta llei s’aplica a les entitats privades sense ànim de lucre amb programes de voluntariat i a les persones físiques que acompleixen activitats d’interès general, definides com a voluntariat per aquesta llei, que es duen a terme exclusivament en el territori de Catalunya, amb independència del lloc on tingui el domicili social l’entitat.”

Al llarg dels 26 articles que composen aquesta llei, trobem una llista amb els drets dels voluntaris, on hi apareixen aspectes rellevants com la formació del voluntari per realitzar correctament la seva tasca, o el reconeixement de l’experiència adquirida en tasques de voluntariat i d’associacionisme. A més a més, crida especialment l’atenció el dret del voluntari a “desvincular-se de la tasca voluntària en el moment que ho considerin pertinent”, per la qual cosa la persona pot abandonar la seva tasca si així ho creu oportú.

Més endavant trobem els deures de les entitats de voluntariat, on hi apareixen aspectes com la importància de participar activament en els mecanismes que serveixen per fer front al maltractament i informar les autoritats policials en tot moment de les incidències ocasionades.

A l’article 5 apareixen tots els àmbits d’interès on s’aplica aquesta llei, entre els quals trobem l’àmbit esportiu. El voluntariat dins del sector esportiu va generar una polèmica iniciada pel director de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva. El propi director, com a representant del sector esportiu, va ser un dels membres que més pressió va exercir des del seu col·lectiu per a que aquesta llei s’aprovés. Així, a principis de 2015, Esteva va exposar davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya la necessitat d’una llei que servís per atorgar el reconeixement necessari als voluntaris, així com els seus beneficis fiscals. Una de les peticions d’Esteva va ser la creació de l’Oficina del Voluntariat Esportiu, per tal de facilitar la gestió del voluntariat esportiu, però no va ser tinguda en compte, igual que la seva petició d’introduir els “diners de butxaca” (Pocket Money), per tal d’evitar problemes quan es vol recompensar l’esforç dels voluntaris i així evitar qualsevol indici de “relació laboral”. Els diners de butxaca estan pensats per a que la persona voluntària pugui cobrir les seves despeses personals.

Un post del director de la UFEC publicat al gener al seu bloc, indicava que “els programes impulsats per la Comissió Europea preveuen amb total normalitat que els voluntaris puguin rebre els anomenats “diners de butxaca” (pocket money), exempts de justificació. A casa nostra, per contra, les entitats viuen amb la incertesa i la inseguretat de ser sancionades per voler compensar l’esforç de persones que els ajuden.”

La llei va ser aprovada posteriorment sense tenir en compte aquests aspectes que reclamava el sector esportiu, fet que provocà reaccions negatives com la del propi Gerard Esteva a Twitter.

Actualment, Esteva repeteix en el seu càrrec de director de la UFEC, i al passat mes d’octubre va exposar la seva voluntat de seguir amb la intenció de crear l’Oficina del Voluntariat Esportiu de Catalunya.