Agilitat i seguretat: les virtuts del narrador d’handbol
Font: Eduard Batlles
L’Eduard Batlles ho sap bé: cal ser ràpid per retransmetre els partits d’handbol del Fraikin Granollers. El periodista esportiu és l’encarregat de donar veu a les jugades, els driblaments i els gols d’aquest equip català de primera divisió, que ocupa la part alta de la taula en la classificació. Des de la secció d’esports de Linkiet ens hem proposat conèixer de primera mà com és la seva professió, quines qualitats cal tenir per fer aquesta feina i que ens expliqui algunes anècdotes a la pista.
“Eduard! Com estàs? Com? A Ucraïna?”. Aquestes van ser les primeres paraules que vam mantenir amb el periodista, sent conscients que marxaria a meitats de setmana a l’est d’Europa per retransmetre un partit de Copa d’Europa. En primer lloc ens va relatar quins partits retransmet i quina és l’experiència de narrar els partits fora de casa, ja sigui a nivell nacional com europeu.
“Faig tots els partits i m’ho monto tot sol quan sóc fora de Granollers”. Batlles destaca la manca de diners de Ràdio Granollers perquè l’acompanyi un altre periodista quan marxen de la ciutat d’on és l’equip, de manera que només té ajuda quan juguen a la capital del Vallès Oriental.
Una vegada immers en aquest món, l’Eduard va aprendre a ser àgil a l’hora de narrar els partits. “L’handbol no és futbol, on els jugadors tenen més estona la pilota i pots fer comentaris de tota mena”, assegura mentre destaca que la seguretat i la velocitat són les grans virtuts de qualsevol periodista que es dediqui a aquest esport.
Font: Eduard Batlles
Els viatges els fa amb els jugadors, de manera que té el luxe de poder parlar amb ells directament i preguntar-lis tot allò que desitja per elaborar els guions per a les retransmissions. Ara bé, ha après a veure en quin moment pots ficar el cap i en quins s’ha de quedar al marge. “Quan els jugadors són al camp no els has de molestar, i quan entren al vestidor tampoc perquè s’estan concentrant.” Tot i això, destaca la bona relació amb el cos tècnic i la plantilla.
“Els viatges es preparen depèn de l’hora de partit, prioritzant el descans dels jugadors i del cos tècnic”. I això ho tenen molt clar. L’Eduard ens explica que els jugadors matinen si cal per entrenar, però la nit d’abans han hagut de descansar bé per estar al 100% al terreny de joc. Des de la direcció del club d’handbol volen fer del Fraikin Granollers un gran equip, i fan tot el possible per a que els jugadors tinguin una bona salut i donin tot el possible al terreny de joc.
“Veus diferències notables entre els periodistes que retransmeten futbol i els que narreu handbol?”. La resposta va ser no. L’Eduard explica que els dos professionals fan la seva feina i que no han de competir per res, perquè cadascú té el seu mercat i els seus seguidors.
Font: Eduard Batlles
Ara bé, la diferència arriba amb el tracte amb els jugadors. Fa un parell d’anys va tenir la oportunitat de retransmetre partits de tercera divisió, i va viure de ben a prop com és la vida d’un Josep Maria Puyal o d’un Pou. “Els jugadors d’handbol són un pèl més humils que els de futbol, i no em feu dir el perquè”, va dir l’Eduard.
En cap cas va culpar els jugadors de la seva actitud, sinó que es va dirigir als mitjans de comunicació per la cobertura tan àmplia que fan del futbol. “Els mitjans hem de reflexionar i donar visibilitat a tots els esports, no només als majoritaris”. Amb aquesta dinàmica, segons ell, només que creixerà l’escletxa entre l’esport rei a Espanya i la resta d’activitats.
L’handbol, un esport minoritari
Fa molts anys que l’handbol lluita per tenir una major presència com a esport en el nostre dia a dia. La presència de dos clubs a la primera divisió de la lliga espanyola (Granollers i FC Barcelona) ajuda que aquest esport tingui presència als mitjans de comunicació, però d’una forma molt minoritària. Això es pot observar a partir de l’Enquesta d’Hàbits Esportius a Espanya, que realitza cada any el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya. Com podem veure en aquest gràfic, l’handbol és el novè esport amb més presència als mitjans audiovisuals l’últim any. Per davant seu es troben amb molta diferència esports com el futbol, l’automobilisme o el tènis. En ser un país punter en aquest esport i tenir unes seleccions molt fortes i competents fa que cridi l’atenció i hi hagi molta gent que observi els partits per televisió o els escolti per la ràdio. Però aquesta dada es contraposa amb una de també molt significativa que es pot trobar a la mateixa enquesta.
Font: Enquesta d’Hàbits Esportius a Espanya del Ministeri d'Educació i Cultura
I és que quan ens posem a analitzar quins són els esports més practicats a Espanya, l’handbol no apareix com un d’ells:
Entre els 13 primers, podem trobar esports com la gimnàstica, el pàdel o els escacs, que ocupen un lloc més privilegiat que l’handbol, i en canvi, són esports que no tenen tanta presència als mitjans de comunicació.
Per trobar el aquest esport hauríem de baixar fins uns percentatges que exposen que només un 4.1% de les persones que han practicat un esport durant l’últim any, han practicat handbol (4.5% homes, 3.6% dones).
Font: Enquesta d’Hàbits Esportius a Espanya del Ministeri d'Educació i CulturaFont: Eduard Batlles
