PUNXAR COM A FORMA DE GUANYAR-SE LA VIDA
Parlem amb quatre DJ’s amateurs que ens expliquen la seva visió sobre el que envolta aquest món
Sovint quan sentim a parlar de DJ’s pensem en persones exitoses i enormement riques que en tenen prou amb un parell d’hores punxant per tenir solucionada la seva vida. El mateix passa quan parlem de cantants, actors o bé esportistes. David Guetta, Hardwell o Martin Garrix són la punta més visible de l’iceberg, són l’excepció de la norma, són DJ’s que s’han consolidat en l’elit mundial i que fan veure que el que fan és relativament senzill, quan no és així.
Darrere d’ells, són molts els DJ’s que amb totes les seves forces desitgen que la seva passió esdevingui la seva professió. Alguns, només uns pocs, ho aconsegueixen; la majoria acaba quedant-se pel camí. Parlem de gent que treballa a l’ombra, en silenci tractant de fer-se un nom mica en mica. Joves que, sense deixar de banda la seva formació acadèmica, lluiten per fer realitat un somni: poder viure dels temes que composen i punxen.
David Marco, també conegut en aquest món com a “Smash the Ravers”, té 21 anys però punxa des dels 18. No ha produït encara cap cançó pròpia però a base d’actuacions en discoteques ha aconseguit fer-se un nom a València, el lloc en el qual resideix. Té un mànager amb el que està plantejant la possibilitat d’arribar a tocar a Madrid. Tot i cobrar amb les sessions, en David té molt clar que la seva prioritat són els estudis i veu molt llunyà el fet d’arribar a ser un DJ professional degut a la creixent competència que hi ha en el sector: “Hi ha molta competència, i de vegades no és sana. Cada vegada és més difícil punxar perquè has de competir amb gent que punxa gratis”.
A l’esquerra, David Marco, i a la dreta el seu company, Nacho Vicent. Tots dos conformen el grup “Smash the Ravers” | Font propia
El nombre de joves DJ’s va augmentant amb el pas del temps, fet que fa que destacar sigui més complicat. A més a més, si cap mànager o agència de representació aposta fermament per ells, la situació s’agreuja. Si no se’ls ajuda a ficar-se en aquest món, només els queda una opció: tirar endavant amb els seus propis mitjans i recursos. “Si no tens prous diners per poder-te buscar una agència de representació potent a nivell nacional, has de tirar de contactes que puguis fer i promocionar-te molt bé a les xarxes socials”, afirma en David.
Els diners, doncs, com en tants altres aspectes de la nostra vida, juguen un paper fonamental a l’hora de poder iniciar-se en el món dels DJ’s. Si no tens diners per comprar-te una bona taula de mescles, no pots composar, i, per tant, ningú et coneix. A en David li fa mal recordar la quantitat que ha hagut d’invertir per poder anar tirant endavant. “Entre la publicitat a Facebook, Instagram, enganxines, merchandising, música, equips i benzina per desplaçar-nos per tocar, se m’han anat molts diners i això costa de recuperar”.
L’ Aleu Callau i l’Àlex Lara, dos DJ’s de les Terres de l’Ebre de 21 i 19 anys respectivament, també han hagut de fer inversions inicials importants per poder començar a punxar. L’Àlex es va gastar 1500 euros en tot l’equip mentre que l’Aleu se’n va gastar més de 3000.
A banda de l’aspecte estrictament econòmic, per arribar a tenir un nom en el món dels DJ’s es necessita la confiança de les productores. Això, en forces ocasions, s’aconsegueix diferenciant-se. En aquest sentit, les xarxes socials juguen un paper clau ja que avui en dia és la manera més ràpida de donar-se a conèixer. Joel Cruz, conegut en aquest àmbit com a DJ Joel Cruz, ressalta la importància de crear i potenciar una marca personal i única. “Actualment per arribar a ser un DJ famós no cal només saber fer bé la feina, sinó també gestionar la teva marca personal per arribar a un públic concret. El màrqueting cada cop importa més”.
En Joel té 21 anys i és estudiant universitari. A diferència dels altres tres DJ’s entrevistats, ell està a punt de treure la seva primera cançó al mercat. Creu que la via per anar creixent més ràpid dins d’aquest món és potenciar les produccions pròpies. “Crec que un bon DJ ha de ser també un productor musical i fer les seves pròpies cançons. Treure un tema potent al mercat que arribi a la gent et pot fer sortir a la llum. Per destacar penso que cal fer cançons pròpies perquè la gent et prengui seriosament i no pensi que ets un altre entre milers. Això és el que et fa diferenciar-te dels altres”.
Una altra de les problemàtiques més presents en el món dels DJ’s amateurs és caure en l’error de confiar en les persones equivocades, en persones que volen aprofitar-se dels DJ’s per obtenir beneficis. Els quatre entrevistats són conscients d’això i estan d’acord en que la sort juga un paper decisiu en aquest aspecte. Especialment contundent és Aleu Callau, conegut com a “Sanders & Aleu”: “Les discogràfiques només miren per elles mateixes i sempre aposten per allò que és segur. Això fa que sigui molt complicat poder créixer com a productor. Crec que haurien de donar moltes més facilitats als DJ’s que comencen a produir les seves primeres composicions”.
Aleu Callau, a la dreta de la imatge en plena sessió juntament amb el seu company Álex Panisello, situat a l’esquerra. Els dos formen el grup “Sanders & Aleu” | Font propia
L’Àlex Lara és el DJ més jove dels quatre. Té 19 anys, i és de Roquetes. Tot i la seva joventut, ja porta cinc anys fent de DJ. Per tant, va començar a punxar amb només 14. La passió per la música electrònica sempre l’ha portat a dins però arrel de que uns amics van fer-li escoltar diverses sessions, es va animar a iniciar el seu propi camí. L’Àlex creu que per tenir èxit dins d’aquest món “s’ha de treballar molt, tenir paciència i tenir les teves pròpies produccions”. És conscient, com la resta de DJ’s entrevistats, que arribar a ser un professional és molt complicat però “la il·lusió, el treball i l’esforç mai es poden deixar de banda”.
Aquesta és la realitat dels DJ’s amateurs, joves que treballen amb passió i sacrifici per poder fer-se un nom, que tracten de tirar endavant malgrat les adversitats (discogràfiques que es volen aprofitar, fortes inversions inicials, competència creixent...) i que, com qualsevol altre jove esportista, cantant o actor, aspiren a fer realitat el seu somni. Aquesta és la cara menys visible que s’amaga al darrere dels grans DJ’s mundials, però que és igual o més important. Cada vegada és més complex arribar a l’elit, i només uns pocs privilegiats són els que hi arriben, però ni en Joel, ni en David, ni l’Álex ni l’Aleu es donen per vençuts. De moment és un hobbie, però qui sap si el dia de demà punxar serà la seva forma de guanyar-se la vida.
