1.000m2 de Desig, exposició en el CCCB

De les Rambles pel cap alt profund del centre de Barcelona, allà on trobes el MACBA i els seus característics patinadors constants. Poc després s'alça el CCCB, un edifici al qual s'accedeix per una gran plaça, amb una biblioteca carregada de cultura; no de llibres de ficció o policíacs, com els que trobes a les llibreria de barri, sinó aquests llibres que solament per la portada et criden l'atenció, de cultura, de cinema, d'art o de sexe, com el tema del qual tracta aquesta exposició.

A través d'una costa s'accedeix a l'Exposició ‘1.000m2 de Desig’, una exposició que, segons ens comenta Rosa Ferré, una de les seves comissàries, és “obra original del CCCB, pensada i produïda a Barcelona”. El com es va començar a crear, ens explica, va ser quan ella, juntament amb altres investigadors i assessors, va realitzar una recerca sobre el tema amb el qual van localitzar a cineastes, artistes, arquitectes, etc. A partir d'aquí, segons Rosa, “una exposició és sempre una negociació entre les peces que t'agradaria portar, les que tens possibilitat de portar perquè el Museu o arxiu les deixa, les que econòmicament són molt difícils d'afrontar, etc. també es troben produccions pròpies també (encàrrecs)”.

L'exposició comença en una sala que s'il·lumina amb una llum molt tènue. Els murs, carregats de quadres, manuscrits i llibres del S.XVIII, entre els quals es troba ‘El Triomf del falo’ de Carlo Lisinio, un tríptic on nombroses dones laurean a un falo que, peça a peça, s'acosta a un arbre amb forma vaginal. A mesura que avança la cronologia de l'exposició, l'època avança i les imatges es fan més dures i sexuals. A continuació es mostren una altra sèrie de peces com ‘La Mansió del Plaure’ i ‘El Sacrifici de Príapo’, d'anònims italians.

Així, l'exposició avança en el que no solament és una correlació d'obres d'art simpatitzants o relacionades amb el sexe, sinó també un progrés a través de la moda, des de l'època del destapi i els seixanta, fins als models futurìstics de Paco Rabanne dissenyats per a la Jane Fonda en la pel·lícula de Barbarella, a la cultura moderna dels arnès de cuir en tota pràctica sexual.

A continuació viatgem a un dels regnes del sexe més importants del món, el món Playboy, mostrant algunes de les portades de l'emblemàtica revista, o la maqueta del que seria Playboy Town House. A més d'això, es mostra el llit d'Hugh Hefner, un llit que, segons Beatriz Preuat, experta en el fenòmen Playboy, “en ser rodona i giratòria i estar connectada a un sistema de ràdio-telèfon-televisió, serveix tant de lloc d'orgies com de despatx de Hefner, que dirigeix l'empresa durant anys en pijama i sense sortir de casa”.

D'objectes i textos, l'exposició evoluciona a una sèrie de fotografies: sèries i sèries on es mostren algunes de les pràctiques sexuals més modernes actuals. Poden veure's les sèries de The Park de Kohei Yoshiyuki on es plasmen escenes de cruising en els anys 70 o les sèries de fotos Sexualités (in)visibles de Jean-Didier Bergilez on l'autor mostra escenes de BDSM, shibari, fisting, gang bangs, saunes gais, asfíxia, CBT, i altres pràctiques extremes dutes a terme al món del sexe modern. Aquestes sèries s'acompanyen de pantalles de vídeo on es mostren diferents filies sexuals, des de peus fins a homes disfressats de nines de làtex a les quals simulen donar vida, pantalles a les quals segueix una habitació X, prohibida a menors de 18 anys on es posen pel·lícules porno de culte del segle passat.

Finalment, l'exposició es clausura amb una sèrie de mostres d'imatge i vídeo de cibersexe, on es mostren diferents artilugis entre els quals destaquen una espècie de ‘Silla del plaure’, el més semblat al llit de tortura multiorgásmica amb la qual Duran Duran intenta matar a Barbarella a final dels 60s.

En definitiva, 1.000m2 de Desig és una exposició que no solament pretén mostrar l'evolució del sexe des del S.XVIII fins als nostres dies, sinó una exposició que incita a l'espectador a culturitzar-se mitjançant pintura, escultura i arquitectura, a més de cinema i literatura.

Des de Linkiet et deixem aquest vídeo i aquesta galeria de fotos, però intentant deixar-te sempre amb ganes de més, perquè no dubtis a perdre't aquesta exposició que és un veritable plaure per a tots els sentits.