La màgia del teatre amateur
Descobrim al teatre Sant Vicenç de Sabadell, al grup Alisos de Sant Martí de Provençals i a la companyia Katalakaska de Badalona
La rutina, les obligacions, el caos de la ciutat o la necessitat d’expressar-se d’una forma diferent fan que moltes persones busquin una forma d’alliberar-se. Trencar les cadenes de les obligacions o vèncer la vergonya o els temors són els motius perfectes per endinsar-se al món del teatre d’aficionats. Moltes vegades no sabem posar paraules als nostres pensaments, i els actors no troben millor manera d’exterioritzar-los que representant-los.
Fer teatre significa molt per a tota la gent de les diferents companyies, és una manera de sentir empatia amb el personatge. L’Anna Candelas, tècnic de so del teatre Sant Vicenç de Sabadell, ens explica que les persones del seu grup de teatre s’impliquen d’una manera extraordinària, possiblement molt més que alguns actors coneguts. L’Anna ha participat en moltes obres de teatre, com l’última que es va representar en aquest teatre, “Hèrcules, les aventures d’un heroi”. Com a tècnic de so i amant del teatre pot comprovar la gran passió que posen en escenificar les obres, “es prenen els assajos amb molta serietat i el dia de l’obra estan tant nerviosos com si fos una estrena al Liceu” ens explica l’Anna. Aquest teatre de Sabadell centra el gruix de la seva agenda en l’activitat teatral, creant una programació teatral pròpia. Cada temporada el teatre Sant Vicenç representa 6 o 7 obres sempre amb el mateix planter. La unió i el vincle que es crea en aquesta sala fa que després siguin com una petita gran família. Hi ha molta diversitat de personalitat, d’edats o de cultures dins del teatre però això no importa ja que tots comparteixen un afició en comú: el teatre.
Possiblement part de la població tingui en ment el tòpic que aquesta gent que a certa edat s’apunta als grups de teatre es perquè tenen un somni frustrat, la il·lusió de ser actors famosos, però la realitat és una altra. Trobem l’exemple clar en el grup de teatre Alisos del barri de Sant Martí de Provençals a Barcelona, que al maig d’aquest any han representat la Casa de Bernarda Alba, una obra complexa on gairebé tot el planter són dones. Aquest grup està format per antics alumnes del col·legi La Caixa, encara que també es poden unir les persones del barri. Sant Martí és un barri obrer, de classe mitjana, on predomina la mitjana edat, per tant crear un grup de teatre per aficionats és complicat i significatiu a la vegada, però ells volen promoure la cultura. Esther Sainz va representar a Adela, i per ella ser part d’aquest grup és molt important, pot compartir vivències amb les altres dones i el més important és que es distreu, que com ens diu “això és el que busquem totes, quan entren aquí deixem de costat els problemes i els maldecaps que podem tenir”. L’estrena de l’obra va ser tot un èxit al barri i ens confessa que el dia de l’estrena estaven molt nervioses i també molt il·lusionades. L’Esther ens confessa que mai s’havia plantejat ser actriu i que per a ella no és una professió frustrada, sinó més aviat una afició desenvolupada.
Aquest grups creen la unió de les persones, possiblement fora de l’escenari mai parlarien, però gracies a la interpretació comparteixen lligams tant importants com sentir aquesta gent com una família.
Gairebé dues dècades de passió pel teatre
Al 2014, la companyia Katalakaska va celebrar el seu quinzè aniversari en el lloc on tot va començar: el Casal Cívic de Pomar. 17 anys dalt dels escenaris per una companyia totalment amateur és una trajectòria més que remarcable que parla molt bé de tot l’esforç dels actors, professors, tècnics i la resta d’integrants del grup badaloní. Ara ja en porten 17 i el principal objectiu que es plantegen d’ara en endavant és, segons el seu director, Carlos Flores, “mantenir el nostre segell propi i alhora continuar creixent i fent que més gent gaudeixi amb les nostres interpretacions”.
Katalakaska és la companyia de teatre, titelles, contes i poesia de l’Associació Sociocultural “Districte Apatxe” de Badalona. Aquesta companyia amateur va nèixer el 23 d’abril de 1999 al barri de Pomar. Va començar com un projecte petit, exclusivament de barri. La popularitat del grup va anar augmentant mica en mica a través del boca orella fins que va arribar un punt en que Pomar se’ls hi va quedar petit i van donar-se a conèixer per tot Badalona. Des d’aleshores no han parat de treballar fins arribar a consolidar-se com una de les companyies més veteranes dins del teatre amateur. Des de l’any 2001, el grup ha participat en la Mostra de Teatre Jove de Badalona així com en el cicle “Badalona a escena”.
En els darrers anys, Katalakaska ha anat un pas més enllà arribant a actuar a Barcelona. La companyia badalonina ha aconseguit fer-se un lloc dins de l’enorme teixit d’associacions teatrals que es troben a la Ciutat Comtal. Les pors i inseguretats inicials a l’hora de prendre aquesta decisió s’han convertit de moment en orgull i satisfacció. Així ho explica Joana Hermoso, una de les guionistes de les obres que representa el grup: “Nosaltres estàvem acostumats a la gent del barri o de Badalona. De cop i volta, vam tenir la possibilitat d’anar cap a Barcelona i vam dir, per què no?. Volíem trencar la muralla que teníem d’actuar només per Badalona i aquest era un tren que no podíem deixar marxar. Al principi pensàvem que ens vindrien a veure quatre gats. Imagineu la sorpresa que vam tenir en veure la sala plena i la gent demanant-nos autògrafs en acabar la representació. La gent ens felicita i ens diu que semblem professionals. Això ens omple molt i ens fa molt feliços”.
L’evolució de Katalakaska no acaba aquí. Ara el grup s’està especialitzant en representacions de comèdia de l’art i els seus integrants comprenen edats cada vegada més diverses. “Tenim gent d’una gran diversitat d’edats i crec que aquesta és la màgia que té el nostre grup. El fet de poder aprendre tant de gent jove com de gent adulta o més aviat gran és fantàstic”, assegura Carlos Flores.
A banda de realitzar representacions teatrals, la companyia amateur badalonina abarca més àrees dins del món de la interpretació, com per exemple, espectacles infantils, animacions, performances o monòlegs.
Katalakaska ha vist passar a més de 70 intèrprets al llarg de la seva dilatada història. El grup ha aconseguit fer-se un nom dins del món del teatre amateur sense renegar en absolut dels seus humils origens. Malgrat que el més difícil ja està fet, tenen per endavant un repte igual o més important que és el de mantenir-se a la cresta de l’onada en un mercat tan competitiu com és el del teatre. Carlos Flores és conscient de la importància que segueixin existint companyies amateus, tot i la forta competència: “Les companyies amateurs són necessàries no només per ensenyar què fem, sinó també perquè la gent pugui formar part d’una entitat. També ho són perquè ajuden a crear una tradició de teatre. Els nens a les escoles gairebé no tenen contacte amb el teatre, i això fa que sigui molt difícil que es puguin interessar per aquesta activitat. No tenim una tradició forta. Hem d’animar la gent jove, que són els que tiren del carro. Motivar-los perquè vegin que amb el teatre s’ho poden passar bé i alhora aprendre coses d’ells mateixos que l’escola no els ensenya”.
Viure el teatre amb la mateixa intensitat que ho fan els professionals però sense esperar rebre res a canvi. Bé, rebre l’enorme satisfacció de veure com tota aquella feina fosca fora de l’aparador té la seva recompensa a dalt de l’escenari davant dels espectadors. Aquest és el món del teatre amateur: persones que s’endinsen en el teatre per passar-s’ho bé i en ocasions acaben descobrint que aquesta és la seva gran passió. I no només això; sinó que també descobreixen habilitats i capacitats d’ells mateixos que desconeixien. Gràcies a la interpretació, acaben constituint un nucli gairebé familiar.
