Devorar el món sense sortir de Gràcia
La pluralitat gastronòmica, concentrada en un barri
Salmó cru, alga Nori, soja i gingebre. Carn rostida, bitxo picant i massa de blat de moro. Pasta farcida, tomàquet natural, mozzarella i oli d’oliva. Verdures saltejades, llima kaffir, caldo amb fideus… Que ingredients provinents d’una gran diversitat de països i continents ballin plegats a les boques, cuines i restaurants d’arreu del món formant noves danses de sabors és una innovació culinària cada cop més habitual en la vida quotidiana. La globalització gastronòmica ha enriquit les ciutats i els paladars de tots els orígens gràcies a la introducció de nous gustos, noves mescles, tonalitats i textures que apropen cultures i societats amb una sola mossegada.
Gràcia és un dels barris de Barcelona que és conegut per concentrar la tradició cultural, el teatre, l’art, la música i part de l’essència de la Ciutat Comtal. Paradoxalment, està ple de locals que són petits bocins de moltes zones del planeta, i fa possible que entre els seus carrers es puguin menjar plats de qualsevol gastronomia. D’aquesta manera, els restaurants de cuina catalana tradicional i creativa conviuen dins d’un mateix districte amb altres establiments que ofereixen cartes amb sabors d’altres països i continents: des de cuina japonesa, xinesa, vietnamita, índia o tailandesa fins a mexicana, italiana, holandesa, grega i un llarg, deliciós i exòtic etcètera.
‘Kitsune Sushi Bar’, ‘La Vietnamita’, ‘Messie Pizza’ i ‘El Panchito’ són quatre dels centenars de portes màgiques gastronòmiques que hi ha al barri de Gràcia. Portes que, només girant el pom i creuant l’entrada, provoquen que el client es traslladi a un punt geogràfic del planeta totalment allunyat de Barcelona.
I és que no només és per l’aroma i el sabor de les cuines dels locals evoquen l’essència d’un país o d’un continent, sinó que també ho fa l’acurada decoració i la música ambiental, que cuiden molts restaurants que volen fer sentir al comensal com un estranger o un turista que s’endinsa en la cultura d’un territori desconegut.
Com que caminant per Gràcia els paladars més dubitatius poden trobar-se amb la incertesa i les ganes de tastar diverses tradicions, la pluralitat de restaurants del barri permet que els estómacs més ambiciosos no hagin de triar ni renunciar a cap cuina i puguin experimentar un àpat internacional.
En comptes de fer-se un tip d’un sol país, a Barcelona es poden mossegar i degustar moltes cuines que transporten a llocs llunyans, i alhora tocar de peus a terra i gaudir de l’encant de la ciutat catalana. Provant petits plats, improvisant un dinar o un sopar de tapes i entrant i sortint de diversos locals de Gràcia, els comensals més aventurers poden anar menjant-se el món literalment agafant, a diferència d’un bitllet d’avió, una forquilla.
Per dur a terme aquest dinar o sopar internacional i poc habitual, el comensal ha de tenir clar quines cuines vol assaborir o quines noves gastronomies vol conèixer. En funció d’aquesta selecció, s’aconsella que es valori la intensitat de les cuines que s’escullen per tal de fer que la ruta sigui un trajecte amb una potència gustativa in crescendo.
Una ruta per les cuines del món sense agafar l’avió
Japó
Un cop iniciat aquest trajecte de sensacions, la primera parada proposada és l’Àsia. El ‘Kitsune Sushi Bar’ ofereix una carta japonesa tradicional, una cuina que és més aviat lleugera per començar a obrir boca.
L’estètica del local està clarament inspirada en els establiments del Japó, de manera que hi predomina la senzillesa i la serenitat del color blanc calmat de les parets i la fusta del terra, de la barra, de les taules, de les cadires i d’algun element decoratiu poc carregat. Al fons del local, i protegit per l’estant de fusta, el sushi man prepara les peces d’arròs i peix cru davant dels clients.
Una de les característiques dels restaurants japonesos és que els plats se solen servir en racions aparentment reduïdes, en plats petits i rodons que van d’acord amb la mida de les taules. A mesura que els recipients rodons es van buidant, els cambrers els retiren per seguir omplint les taules de makis, nigiris, gyozas i una gran diversitat de sabors força suaus.
Vietnam
Sense sortir del continent, per no trencar la proximitat dels productes i sabors, ‘La Vietnamita’ trasllada el comensal al sud-est asiàtic servint una cuina de fusió vegetariana i vietnamita. Petit però acollidor i amb la mateixa dinàmica d’organització de la sala que el ‘Kitsune Sushi Bar’, amb moltes taules i força juntes, la gamma cromàtica del local trenca de manera notable amb la senzillesa del restaurant japonès. L’espai és tan colorit com ho són els plats, que tenen com a protagonistes indiscutibles els vegetals.
L’aparició d’espècies, sobretot el curry, i d’altres aliments més intensos, fan que la gastronomia vietnamita augmenti la contundència dels gustos en comparació a la de la cuina japonesa, però no de manera exagerada.
Itàlia
Seguint amb aquesta escala gradual pel que fa a la intensitat de les cuines, la tercera parada és ben a prop de casa. ‘Messie Pizza’ es presenta amb un local més ambiciós pel que fa a les dimensions i amb una estètica més desenfadada. Parets blanques amb pissarres de guix, llums i mans de fusta articulables de decoració envolten les taules i els tamborets alts que potencien aquest caràcter més informal i alhora visual i modern de la pizzeria.
La manera de demanar i servir plats no només funciona de la forma convencional com a qualsevol restaurant italià, sinó que ‘Messie Pizza’ aposta per oferir racions de pizza individuals amb la intenció que el client pugui fer un simple mos o també un àpat complet més habitual.
La massa de farina, aigua i oli, el tomàquet i el formatge, i qualsevol guarnició per a les pizzes, són aliments que resulten ser més pesats per a l’estómac, però igual de deliciosos, en aquesta penúltima parada de la ruta gastronòmica internacional de Gràcia.
Mèxic
Arribant al final del camí, la cirereta del pastís és el ‘Panchito’ de Gràcia, una coneguda franquícia que trasllada els sabors de Mèxic a Barcelona. El color és l’element fonamental de l’estètica del local, que intenta encomanar alegria i festivitat al comensal. El terra, la barra i els tamborets i cadires també són de fusta en aquest cas, però els coixins de colors i les banderoles del sostre trenquen la monotonia cromàtica. Tot i que hi ha grans finestres a una banda del local, les parets estan pintades amb murals plens de tonalitats, de llum i de la mateixa intensitat que els seus plats.
I és que la cuina mexicana és el punt fort de l’àpat i l’últim per deixar reposar el paladar degut a la picantor i la contundència de la carta. Nachos, guacamole, burritos, ceviche i tacos farcits de tot tipus de carns rostides i banyades amb salses especiades que es converteixen en el comiat més saborós i potent d’una ruta gastronòmica molt diversa que permet a qualsevol barceloní trepitjar i degustar, en poques hores, quatre països diferents.
Així doncs, i després de fer salivar, Gràcia demostra que pot tastar la seva riquesa gastronòmica i viatjar a través d’unes quantes queixalades sense sortir dels seus carrers. Tot i així, per a aquells paladars que aposten per la cuina de casa, el barri també conserva els gustos de sempre, l’envejada i reconeguda cuina catalana. Perquè, tal com deia el pintor Joan Miró, “Per ser universal, s’ha de ser local”.
