L’Ultimate Frisbee: un esport innovador
Els Disctèrics Ultimate Girona s’han proclamat campions d’Espanya en categoria mixta d’aquesta modalitat per primera vegada en la seva història.
El disc volador és un estri que es fa servir pels jocs de platja. La majoria de gent, però, no té en compte que a partir d’aquest objecte en va sorgir un esport: l’Ultimate Frisbee. L’equip Disctèrics, de Girona, ja fa 15 anys que el practica; i per primera vegada a la seva història ha aconseguit proclamar-se campió d’Espanya en categoria mixta. El març de l’any passat van assolir el quart lloc al Costa Brava Tourney celebrat a la platja de Lloret de Mar. Aquesta va ser la millor classificació del palmarès d’un equip en constant progressió; fins la consecució del campionat espanyol d’enguany.
Carles Oliver Casanellas (Roses, 1982) és l’entrenador i jugador dels Disctèrics Ultimate Girona des de fa 11 anys. A més a més, actualment és el seleccionador de l’equip absolut mixt espanyol. Segons explicava en Carles, la seva principal tasca “és la de buscar els jugadors que creiem que poden aportar més a l’equip, en funció del seu estat de forma, i del moment que passen esportivament parlant, i llavors veure com volem jugar i què volem de cadascú”.
Aquest esport fa uns 18 anys que es practica a l’estat espanyol a nivell competitiu, i 11 anys a nivell internacional, segons explicava Carles Oliver. El primer campionat espanyol data de l‘any 2001, en el qual van participar 11 equips.
Difusió i creixement de l’Ultimate Frisbee
L’extensió d’aquest esport és espectacular. Tal com explicava en Carles, “el creixement és exponencial, gràcies a la feina feta, que portarà nous jugador al futur”. Aquesta feina es basa principalment en l’ensenyament i difusió d’aquesta disciplina esportiva en escoles i universitats, que ha fet que molts nens “ja sàpiguen què és l’Ultimate i com s’hi juga”, destacava en Carles; “i si bé alguns no saben tota la normativa, sí que saben les bases de com es juga i si els agrada o no”, declarava.
Es valora molt, especialment en l’ensenyament de cara als nens, “l’auto arbitratge” i “l’esperit de joc”, que es basa en el respecte a la normativa, als companys i als rivals. “Això és el que ens obre cada cop més portes cap a l’ensenyament als més petits”, explicava en Carles.
Pel que fa a la cobertura mediàtica d’aquest esport, tot i que és una modalitat que està creixent “exponencialment”, “no és gaire bona”; assegurava Miquel Cerro, membre del comitè directiu de la federació espanyola, que no és oficial, sinó oficiosa. Aquesta disciplina no està considerada com un esport avui dia a l’estat espanyol. “Fa uns anys, això era degut a que no hi havia àrbitres, però actualment no sé quina excusa tenen. Tan sols que una persona es posi a analitzar l’Ultimate, es podrà adonar que conté totes les bases de l’esport”, subratllava en Miquel.
A Catalunya, aquesta modalitat sí que es considera un esport, però li falta una federació oficial (d’oficiosa sí que n’hi ha), “ja que no hi ha prou equips per fer-ne una”, explicava el membre del comitè de la federació espanyola.
Segons dades de la federació espanyola, ara mateix l’esport de l’Ultimate Frisbee compta amb un total de 900 jugadors aproximadament. Tot i això, “s’està produint un creixement molt accelerat, i ara mateix hi ha molts jugadors i equips nous que encara no s’han donat d’alta al cens, així que no entren dins aquests registres”, subratllava Miquel Cerro. “Jo diria que ronden els 1.100 jugadors aproximadament”, finalitzava.
Respecte la difusió de l’esport Ultimate, a més a més de l’ensenyament a les escoles i a les universitats, els entrenaments són oberts al públic: “tothom qui vulgui hi pot participar, així la gent veu com es juga i li pot agradar. És una bona manera de captar jugadors”, assegurava Carles Oliver. Tot i que “la manera més eficient de difusió és el boca-orella, ja que pots convèncer a la gent a apropar-s’hi un dia i allà acabar d’enganxar-los”, explicava l’entrenador. “Les xarxes socials també poden servir per mostrar vídeos i fotografies i fer que algunes persones, d’aquesta manera, s’interessin per aquest esport”, declarava en Carles.
A nivell competitiu, l’Ultimate Frisbee té molts al·licients. “Es valora molt el bon ambient i la relació entre les persones”, exemplificava Carles Oliver.
Segons l’entrenador de l’equip gironí, hi ha tres tipus de competicions: les d’un nivell més petit i senzill, en les que els equips no disposen de finançament i s’han de buscar mesures econòmiques d’organització; competicions a nivell moderat, que contenen jugadors de totes les categories i un similar finançament que l’anterior; i, per últim, les competicions amb un nivell molt alt, “on hi ha autèntics esportistes d’elit”, assenyalava en Carles. En aquest últim cas, l’organització és molt bona i en certes ocasions aconsegueixen tenir algun tipus de difusió per televisió o per Internet.
Gestió de l’equip: el fet de ser entrenador-jugador
En Carles Oliver explicava la seva tasca d’entrenador-jugador a l’equip gironí, que no és ni molt menys senzilla, ja que gestionar les dues coses “fa que no puguis donar el cent per cent per cada una; el fet de ser entrenador i jugador, fa que no juguis tan bé com realment pots, ni dirigeixis tan bé com seria necessari”, explicava en Carles. Tot i això, els Disctèrics compten amb cinc entrenadors, ja que “es necessiten molts ulls per a corregir les diferents qüestions del joc”, declarava l’entrenador-jugador. I concloïa que “hem de dedicar bastant de temps i esforç per a planificar l’entrenament, per això ens calen cinc persones”.
Pel que fa la gestió d’un equip mixt com ho són els Disctèrics, en Carles reconeix que “els nois solen tenir una actitud més competitiva i més descarada a l’hora de jugar, mentre que les noies solen ser més conservadores”, i que els nois treuen protagonisme a les noies, fet que és “el gran error d’aquest esport, ja que la clau en els equips mixtes està en les noies i en el protagonisme que tenen elles dins l’equip”, explicava Carles Oliver. Una de les tasques de l’entrenador gironí, segons declarava, és “intentar esperonar les noies a que no es reservin res i ho donin tot; mentre que als nois se’ls han de rebaixar les pretensions a l’hora de jugar, ja que tendeixen a intentar exprimir el 150% del que estan capacitats”.
Disctèrics Ultimate Girona: un equip en evolució
L’equip català ha aconseguit el títol del Campionat d’Espanya en categoria mixta per primera vegada en la seva història. Rut Pera, una de les jugadores de l’equip gironí, explicava que “l’equip cada vegada està evolucionant més, tant a nivell de competició com en nombre de jugadors”.
Els Disctèrics són un equip cada cop més competitiu, fet que ha culminat la consecució del títol a nivell espanyol per primera vegada en la història del conjunt català. Fins ara s’havien enfrontat a equips espanyols punters, però mai s’havien fet amb el títol. “Ha estat fantàstic guanyar aquest títol, ja que era el més desitjat i perseguit. Ha estat el resultat final d’una progressió excel·lent de l’equip i la prova de que els Disctèrics estem a un gran nivell competitiu. Estem molt motivats i seguirem creixent i buscant nous objectius d’ara endavant”, assegurava Rut Pera.
“Els entrenaments són mes seriosos i es poden treballar més coses, que en el fons és el que qualsevol esportista hauria de buscar”, explicava la Rut. Això és, en gran mesura, gràcies a la incorporació a l’equip de gent més jove, que demostra una bona actitud en els entrenaments: “La millora en aquest sentit és la incorporació en els darrers anys de gent molt jove, que aporten més vitalitat i ganes d’aprendre i millorar”, subratllava la jugadora gironina.
L’equip català ha arribat a un cert nivell en el que està començant a competir amb entitats d’arreu d’Europa: “Ara ja comencem a jugar algun campionat d’Europa de clubs, tot i que encara som dels petits en aquestes competicions, però això sempre anima a millorar i seguir treballant”, explicava la Rut.
Pel que fa a les dificultats que es presenten a l’hora de practicar aquest esport, Rut Pera explicava que els pobles petits són els que donen més facilitats per a practicar aquesta modalitat esportiva; i que “a Girona ciutat és complicat trobar instal·lacions assequibles i en bon estat, i els equips de grans ciutats encara ho tenen més difícil”. “Nosaltres hem d’estar agraïts a l’Ajuntament de Celrà”, destacava la Rut pel fet que els deixen utilitzar les seves instal·lacions.
