"Rendez-vous Narbonne!"

La tradició beu directament de la cultura, i la cultura es nodreix de les tradicions d'aquelles persones que les practiquen. Viatjar a França és, sens dubte, sinònim de cultura i de tradició. Un país que sap valorar el seu art es nota a cada cantó de cada monument, a cada pinzellada de cada pintura. Viatjar a França és sinònim d'aprendre com funciona el món contemporani i quins han estat els ideadors del sistema actual.

El cap de setmana passat (dissabte 17 i diuemenge 18), França va acollir la 33a edició "Des Journées Européenes du Patrimoine", el que es tradueix en català com les Jornades Europees del Patrimoni. Enguany, el tema central ha estat el patrimoni i la ciutadania. El propi govern francès, i més concretament el ministeri de Cultura i Comunicació, han definit aquestes jornades com una oportunitat d'aprendre dels llocs i dels monuments emblemàtics on la ciutadania fa vida i que els envolta. Afegeixen que comprendre i conèixer el patrimoni vol dir comprendre i conèixer la societat en què vivim, aprenent els valors sobre els que ella està construïda. Els francesos coneixen molt bé aquestes jornades, però la resta d'europeus no saben què volen dir i perquè es celebren. Des de la secció de cultura del diari Linkiet hem volgut viure aquestes jornades en primera persona i hem marxat al país del costat. La ciutat triada? Narbona.

Bienvenue à la ville de Narbonne!

Narbona es va aixecar dissabte amb un dia magnífic. El sol va lluïr i va protagonitzar el dissabte cultural. En primer lloc, la millor manera per accedir al centre de la ciutat és el transport públic. Gràcies a l'Ajuntament de la ciutat, pots deixar el cotxe als afores i prendre una 'Navigo', que vol dir un autobús gratuït que t'apropa al centre. Quan arribes al punt neuràlgic de la vila acabes d'entendre perquè és tant difícil aparcar: Narbona està separada pel canal de la "Robine". En conseqüència, part de la ciutat està tallada per les aigües que circulen pel seu interior. Tot i això, aquest és el seu gran atractiu.

Diversos punts d'informació i d'atenció al turisme van resultar molt útils per saber què calia veure i els horaris. Catedrals, edificis antics, cases imperials, restes d'antigues obres romanes... Tot un dia per descobrir aquella ciutat de poc més de 50.000 habitants i amb més de 2.000 anys d'història. I és que, juntament amb Marsella, Narbona va ser un dels primers assentaments romans a la terra d'Astèrix i Obelix. Els àrabs també van arribar quan van conquerir part del sud d'Europa, però no hi van estar gaire temps. Tot i això, cada civilització va deixar la seva empremta a la ciutat amb diverses construccions i obres: a més del diversos noms que va rebre al llarg de la història (Narbo Martius amb els romans i Arbuna amb els àrabs).

L'edific més alt i que més destaca de tota la ciutat és la catedral de San Just i Sant Pastor, estructura que mai es va acabar en el moment de la seva construcció al 1272. Al més pur estil gòtic europeu, la catedral vigila de manera majestuosa la ciutat, ja que és el punt més alt de tota la vila. Sens dubte, aquest és l'espai més visitat de tota la ciutat i on més cues s'hi fan per entrar-hi. Tot i això, i amb motiu de les Jornades europees de patrimoni, l'accés a tots els monuments va ser gratuït, de manera que ens vam estalviar fer llargues cues i a més a més haver de pagar a cada lloc que haguéssim volgut entrar.

Narbona cada vegada s'omplia més. Els carrers del centre estaven plens, no hi cabia una agulla. La gent, però, no va perdre els nervis en cap moment i va respectar els torns d'entrada als monuments i a les exposicions. En primer lloc, i perquè no se'ns fes tard, vam anar a la catedral i al palau dels Arquebisbes, que es troben de manera annexa. A aquest últim et permeten veure tota la ciutat des d'una de les seves torres, obertes aquell dissabte per a tothom. Però com no tot són flors i violes, hi havia un gran inconvenient: les més de 500 escales que s'havien de pujar per arribar a dalt de tot. L'esforç, això de ben segur, va valer la pena. Des de la torre es veia tota la ciutat de Narbona, el canal reflectia amb duresa la llum del dia i es veien les persones com formigues. Les imatges, sens dubte, parlen per si soles.

La catedral, just aquell dia, va tenir una vigilància extrema. Després dels atemptats que ha patit França durant els darrers mesos, el govern no es juga la seguretat dels ciutadans i hi posa tantes mesures com calgui per protegir tothom. Això, però, va resultar també un inconvenient: a cada entrada havies de passar un control enorme, com si haguessis de pujar a un avió. A més a més, també eren molt exigents amb la vestimenta de la gent. Ni pantalons curts, ni samarretes sense mànigues. Molta gent havia de girar cua perquè, amb el sol que feia, era difícil anar abrigat.

A l'entrada de la catedral, a la qual s'accedia a través d'uns jardins, uns artesans estaven treballant amb la pedra. Com hem comentat anteriorment, la catedral no està acabada i encara avui dia molts obrers estan treballant per enllestir-la. Això, als catalans, ens recorda a un cas que vivim des de fa anys: les obres infinites de la Sagrada Família. Tot i això, no és el mateix, ja que els artesans de la catedral de Narbona han d'anar tallant la pedra de manera manual, ja que volen que es segueixi el mètode de construcció tradicional.

Una vegada passes els jardins, ja pots entrar a la catedral. L'estil gòtic de la construcció et deixa bocabadat. Les columnes arriben al cim de la nau de manera majestuosa, decorades amb motius gemoètrics. El millor, però, és el seu rosellò: un dels més grans de França. No és gaire cridaner, ja que utilitza colors apagats, però és enorme.

La catedral és plena, i havies de seguir un camí marcat pels organitzadors de l'esdeveniment. Com l'accés a tots els monuments i sales era lliure, vam fer cua per entrar a la cambra del tresor de l'edifici religiós. L'element més característic d'aquesta sala és la seva cúpula: qualsevol persona que es posi a un extrem de la sala i hi hagi una altra a l'altre extrem (de manera diagonal), podrà parlar de cara a la paret i s'escoltaran sense problemes. Aquesta cúpula és única al país. L'únic inconvenient és que estava totalment prohibit fer fotos i no vam poder captar el moment de parlar entre les dues bandes de la cúpula.

Tornant a la catedral, l'òrgan presideix el centre de la nau. De color marró clar i ben net, aquest instrument ha de servir per commemorar aquestes jornades culturals. El motiu? Just aquell dissabte hi havia un concert d'òrgan totalment gratuït, fet que només passa una vegada l'any. Sens dubte vam prendre nota i, a la tarda, vam assistir a aquest magnífic concert. A l'òrgan, el mestre Christopher Hainsworth; a la trompeta, Nicolas Planchon; al violoncel, Daniel Brun, i com a soprano, Ulrike Van Cotthem. La unió d'aquests quatre artistes va deixar bocabadat el públic sencer, que va aplaudir i va deixar la catedral plena d'agraïments per a aquell deliciós moment musical.

Dos carrers més enllà de la catedral trobem l'altre tresor de la ciutat francesa: l'Horreum romà. Aquest emplaçament és únic de l'època romana, i actualment és visible per a qualsevol persona que s'hi vulgui apropar. Construït a finals del primer segle abans de la nostra era, les seves galeries subterrànies han servit als romans de magatzem durant molt anys. S'hi podia comprovar que la temperatura era fresca i seca, de manera que els aliments i les begudes es podien conservar sense problemes.

Fins a mig quilòmetre de galeries subterrànies formen aquest Horreum. El més divertit, però, és el seu disseny laberíntic. Entres per una banda, però no saps per on pots sortir. Tot i això, està molt ben senyalitzat i ningú pot caure en l'error de perdre's.

La ciutat la completen el mercat de 'Les Halles', que està ple de vida durant la setmana però que els dissabtes no el trepitja una ànima; la plaça de les quatre fonts i els diversos ponts que creuen el canal de la Robine pel seu pas per Narbona. Es fa de nit, i encara ens queden molts quilòmetres de carretera per tornar a Barcelona. El viatge ens ha deixat un bon sabor, que s'ha combinat amb tot un dia de cultura i d'arquitectura.

Qui també celebra l'èxit de les jornades és el Ministeri de Cultura i Comunicació francès. Segons un comunicat, més de 12 milions de persones van participar en les Jornades europees de patrimoni 2016. En total, al país francòfon es van obrir 17.000 edificis, monuments i museus. La ministra de Cultura i Comunicació, Audrey Azoulay, va agraïr tothom que hi va participar i va desitjar que l'esperit cultural que es va respirar a França aquells dies continués tot l'any. Nosaltres, però, deixem enrere el país de les llums, que ens ha acollit durant unes hores per mostrar-nos l'immens patrimoni de la ciutat de Narbona.

#França #CAtedral #Narbonne