Cadascú escriu la seva història

El fenomen del running i les curses populars ha tret de casa a milers de ciutadans que en algun moment del dia surten a córrer pels carrers de forma totalment amateur. A Barcelona, avingudes com la Diagonal, la Gran Via o la carretera de les aigües veuen com homes i dones practiquen esport. De la mateixa manera, tant fa que siguin les 7 del matí com les 11 de la nit, a tothora se’n poden veure.

I el reflex més clar d’aquesta popularització és en les curses que es duen a terme pels carrers de la ciutat. Les més conegudes, la Cursa del Corte Inglés i la Cursa de la Mercè, apleguen a milers de corredors. En aquesta present edició de la cursa de la patrona barcelonina, més de dotze mil persones van prendre la sortida. D’aquestes, 9.875 van aconseguir acabar els 10 quilòmetres de recorregut amb sortida i arribada a l’avinguda Maria Cristina, davant de les fonts de Montjuic.

El més característic d’aquestes curses populars, però, és la manera d’afrontar-les per cada participant. Des del guanyador Carles Castillejo, atleta olímpic espanyol, amb un temps de 29 minuts i 59 segons, fins l’últim classificat que va acabar la cursa en aproximadament dues hores. “Nosaltres anem a caminar i a gaudir de com la gent fa esport” comentava l’Eva, una senyora de seixanta anys. Amb ella també hi anava la Leonor, que confirmava que uns dies a la setmana surten a caminar entre 10 i 12 quilòmetres.

Cursa de La Mercè 2016| Linkiet

Però molts dels que participen en curses populars sí que miren el rellotge. És el cas del David, que ja fa dos anys que s’ha introduït en el món del running i intenta rebaixar el temps en cada cursa: “Vaig començar a córrer perquè no feia res d’esport, i en aquest esport l’objectiu és superar-se a un mateix”. I és que una altra particularitat és que, més enllà dels privilegiats que competeixen per guanyar, cadascú fa la cursa per la seva banda. Alguns volent rebaixar temps, altres amb l’únic objectiu d’arribar a meta i d’altres que volen gaudir d’un dia diferent.

I, en l’últim cas, hi ha aquelles persones que, després d’iniciar-se recentment a córrer pels carrers, disputen la seva primera cursa. “Pensava que mai arribaria a fer 10 quilòmetres seguits corrent” detallava el Carles, de gairebé 40 anys i que en feia pràcticament vint que havia deixat de fer esport.

Perquè la meravella del running, curses populars, córrer o com se li vulgui anomenar recau en aquest caràcter festiu i en que cadascú es posa les seves metes. De manera silenciosa, majoritàriament de forma particular, aquells que surten a córrer en ple mes de desembre tenen la seva recompensa quan creuen la línia de meta.

#LaMercè #Cursa