Riatlles Treballades
- Clàudia Escarré
- 16 sept 2016
- 2 Min. de lectura
El Sol amb prou feines il·lumina els carrers i la gent no fa res fora del normal. Uns porten pa, uns altres el diari. Molta gent gran i poca de jove. Però en poques hores la raó apareix.
Com si hi hagués una hora pactada, els cossos comencen a sortir dels edificis, dels cotxes, dels trens. I llavors el poble que hi havia desapareix per donar forma a un nou escenari, mai millor dit. El poblet de Tàrrega es converteix en un teatre laberíntic on tot passa alhora. On has d'escollir, on si gaudeixes d'un lloc te'n perds un altre.
Cap a les deu la gent comença a buscar, a preguntar com anar aquí i allà, a seure al mig de les places i els carrers. I d'entre elles, un home vestit amb una faldilla rosa brillant comença a parlar fort, destacant entre la multitud. El show ja ha començat i ningú sap ben bé quan acaba. La gent s'asseu en rotllana, els nens davant i els adults darrere. Sovint sembla que els grans s'ho passen millor, tot i que siguin els petits els que participen més. El que és cert és que tots riuen, riuen amb motiu, riuen perquè algú ha treballat per aconseguir-ho.
El Sol comença a cegar les mirades que busquen terrasses, ombres. És fàcil refugiar-se entre els passadissos amb arcs a Tàrrega. És, però, difícil passar, ja que tots busquen el mateix. Cada dos carrers, una "Zona Off", una zona lliure, fora del programa, que s'escapa del teatre per donar la benvinguda a la música, a una música alternativa, amb instruments difícils de catalogar. Però al cap i a la fí una música que fica la banda sonora a la tarda de la fira. Cap al vespre els llums s'encenen. L'espai Reguer, on es feien els concerts, està ple de gent comprant als food trucks i bebent Moritz. Però avui no hi haurà més festa que aquesta.
Els espectacles s'allarguen fins casi les deu de la nit, una mica més tard de l'hora prevista. Però ja no hi ha festa. És dia 11, l'últim dia, i Tàrrega no té més forces. No serà fins l'any que ve que podrem tornar a compartir amb ella i amb un munt de persones buscant riure, un escenari tan gran com el d'avui.
Fonts: firatarrega.cat
Comments