L'arbitratge de futbol: qüestió de sexe?

El passat 7 de setembre, en el partit que enfrontava a l’UE Valls i el Cambrils Unió de la Segona Divisió Catalana, l’àrbitra Marta Galego va expulsar un aficionat de l’estadi per menysprear la seva feina i increpar-li que “deixés d’arbitrar i anés a fregar plats”. Aquest fet demostra que el masclisme i la discriminació cap a la dona en el món del futbol són presents encara avui dia. Això ens provoca una falsa creença que només els homes poden estar presents en l’esport rei, però cada cop és més tangible que la dona té un lloc important reservat en aquest món.

Un àrbitre de futbol és la persona encarregada de dirigir un partit, d’interpretar i fer complir el reglament, i és preocupant que en ple segle XXI, encara resulti estrany veure una dona exercint aquesta professió. El futbol ha estat considerat sempre un esport d’homes i és complicat deslligar-se d’aquestes tradicions. Així doncs, el masclisme encara continua present tant en la societat com en els camps de futbol, i actualment moltes persones segueixen creient en tòpics com que les dones no saben res de futbol, i que per tant no poden exercir la feina de dirigir un partit. Aquests fets es troben exemplificats en la situació de Catalunya, ja que l’any 2015 hi havia un total de 2218 homes àrbitres, per només 75 dones, que representaven només un 3% de la professió.

Així, Anna Zardaín, primera àrbitra en arribar a Tercera Divisió Espanyola i guanyadora del premi a l’àrbitre de l’any de la Federació Catalana de Futbol (FCF), ens aclareix els motius d’aquest nombre tan baix de dones que es dediquen a l’arbitratge. ”Una de les causes -ens explica- és que per a una dona és difícil trobar una referent per a la seva carrera arbitral, ja que el nombre de dones àrbitres que dirigeixen partits a categories importants no és elevat. A més a més, no està normalitzat ni pels jugadors ni pels aficionats el fet de veure una noia dirigint partits de futbol, i això és un obstacle per a aquestes noies que decideixen convertir-se en col·legiades.

Però, tot i això, el nombre de dones que decideixen convertir-se en àrbitres cada cop és més gran. Segons afirma Xavier Moreno, actual president del comitè tècnic d’àrbitres de Catalunya, el motiu d’aquest increment és que “la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha mostrat la seva iniciativa de fomentar l’arbitratge femení a través de cursos específics per a dones que es fan a diversos comitès tècnics que té la FCF a arreu de Catalunya. Aquests cursos permetran a totes les esportistes que superin els exàmens teòrics i les proves físiques aconseguir la llicència d’àrbitres que permetrà a les noies dirigir partits de futbol.”

Xavier Moreno, en la reunió de principi de temporada pels àrbitres | Linkiet

A més a més, cal destacar que aquesta tècnica que utilitza la Federació Catalana de Futbol a través de cursos específics per aconseguir incrementar el nombre de dones que realitzen la professió d’àrbitre ja la va utilitzar anteriorment per intentar produir un creixement del futbol femení. “L’aposta de la FCF per fomentar el futbol femení és degut a que el futbol ha estat un esport considerat tradicionalment masculí, i ja és hora de canviar la tradició i demostrar que tothom té dret a gaudir amb aquest esport. Per això organitzem aquests cursos, perquè les dones puguin gaudir d’aquest esport, ja sigui com a jugadores o com a àrbitres” -explica Moreno. Aquests cursos per fomentar el futbol femení van ser un èxit i com a conseqüència en els últims anys s’ha produït un gran increment de jugadores i d’equips femenins. En només cinc temporades (entre la 2005/06 i la 2009/10), la Federació Catalana de Futbol va passar de tenir 126 equips femenins inscrits a tenir-ne 345.

Després de tots els esforços que ha fet la FCF i de l’evident evolució de la societat, podem arribar a plantejar-nos una pregunta clau: Hi ha discriminació cap a les àrbitres? Aquest fet es pot analitzar d’un exemple concret de partit arbitrat per una dona.

Ester Parramon Monerris (Girona,1993) és àrbitra des de fa quatre anys i actualment dirigeix partits de la categoria de Primera Divisió Catalana.

Només d’entrar per la porta, jugadors, aficionats i entrenadors ja acostumen a adonar-se que aquell no serà un partit normal ja que estarà dirigit per una noia, fet impensable i nou per a tots ells. Parramon comenta que la rebuda que té ja és diferent de la que s’acostuma a fer a cada àrbitre home. Els mateixos jugadors riuen en diverses ocasions, possiblement d’aquella situació que veien tan surrealista. A molts els costa pensar que és una persona normal i que està allà per dirigir aquell partit.

Ester Parramon en un partit a Blanes | Linkiet

Una vegada comença el matx, Parramon, per mitjà de la seva motivació, de la seva concentració, del seu físic que li permet estar sempre a prop de la jugada i assenyalar l’acció més encertada, demostra als jugadors que ella és la màxima autoritat esportiva, la que es dedica a controlar i dirigir el partit. Per tant, un cop en el terreny de joc, els jugadors s’adonen que Parramon intenta fer la seva feina de la millor forma possible, i que fins i tot la pot fer millor que un home.

Però, d’altra banda, un dels sectors més crítics a cada partit amb l’arbitratge és els dels aficionats. Grups de persones que es dediquen a criticar, insultar i menysprear l’actuació de l’àrbitre d’un partit. Cerquen qualsevol tipus de característica destacable en un col·legiat per atacar-lo. I, en el cas de l’Ester, tenen una característica clarament identificable sobre la què poder menysprear: l’encarregada de dirigir el partit és una dona. Tot i que els partits puguin ser tranquils i l’actuació de l’àrbitra sigui correcta, els aficionats masculins aprofiten qualsevol moment per realitzar insults com “ves-te’n a fregar plats” o “si tu no saps ni el què és un fora de joc”, demostrant que fins que no es normalitzi l’arbitratge femení, encara ens trobarem amb clars exemples de masclisme als camps de futbol.

“Frases como “ves-te’n a fregar plats” o “què fas aquí si ets una dona” a vegades sí que les he sentit, però en general la gent acostuma a respectar bastant la figura de la dona àrbitra, com a resultat del renom que ha agafat el futbol femení en el nostre país en els últims anys. Però tot i això, la predisposició del públic és de “ui, que és una dona; no correrà i no sabrà què és el fora de joc” quan les dones també han de passar els mateixos exàmens i les mateixes proves físiques que els homes. I crec que la societat això encara no ho ha assimilat, i que pensen que per ser dona ja ens regalen el títol. Però no, tot i ser dona, s’ha d’estudiar i córrer igual que els homes” -va explicar Parramon, mostrant el seu malestar pel comportament i les opinions d’alguns aficionats del partit.

Finalment, tots els entrevistats coincideixen en que l’arbitratge de futbol no és una qüestió de sexe. Les dones no tenen actualment cap activitat vetada, i el món de l’arbitratge de futbol no és una cosa de sexe, sinó més de sacrifici, motivació, treball i humilitat. A més a més, tot i que no serà aviat, opina que els canvis que està realitzant la Federació Catalana de Futbol a nivell autonòmic conduirà a una normalització de l’arbitratge femení, i permetrà que aquest esport tan gran pugui ser gaudit per tothom en igualtat de condicions.

#Esports #Arbitratge #femení #Discriminació