top of page

Comunicació, desenvolupament i drets humans

El periodisme com a eix fonalmental pel desenvolupament sostenible

Sergio Cabanelas, Fer Carretero, Sergi Cordovilla, Jordi Gaya, Víctor Bolea

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ha acollit el “V Seminari Internacional: Comunicación, Desarrollo y Derechos Humanos: La Agenda 2030”. Diferents professionals de l’àmbit de la docència i el periodisme s’han dirigit als estudiants per destacar la importància de la figura del comunicador per a  l’acompliment dels objectius  proposats en l’agenda 2030

 

Les llums es comencen a apagar i disminueix el rebombori de les persones que han acudit a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Tot està a punt per donar el tret de sortida al V seminari internacional: “Comunicación, desarrollo y derechos humanos: la agenda 2030

A la part central de la sala apareixen els dos protagonistes, Teresa Velázquez, presidenta de l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC) i Jordi Prat, director de la Fundació Autònoma solidària. Ells són els encarregats d’iniciar aquesta sèrie de conferències, que tenen l’objectiu de que els estudiants prenguin consciència sobre el paper tan rellevant que juguen i hauran de jugar com a futurs periodistes a l’hora de vetllar pel compliment dels objectius de l’agenda 2030. 

 

La presentació no s’estén gaire i es fa arribar a l’auditori un vídeo que serveix d’introducció al tema que es vol tractar: els drets humans. En aquesta peça apareixen persones anònimes i desconegudes, que ressalten els àmbits d’actuació més urgents on ha d’intervenir l’agenda 2030 (pobresa, fam, estalvi energètic, salud, educació, sostenibilitat ambiental…). El vídeo pretén despertar els sentiments, les emocions per part de les persones que participen a l’esdeveniment. A continuació, es dóna pas a la primera taula rodona del dia. 

El Taula rodona. D’esquerra a dreta Luis Miguel Sirumbal, Thomas Tufte, Teresa Velázquez i Olga del Río | font pròpia

En primer lloc, pren la paraula Luis Miguel Sirumbal, economista del Centro de Derechos y Desarrollo (CEDAL) de Perú. Sirumbal centra la seva intervenció en parlar del pas dels objectius del mil·leni als objectius per al desenvolupament sostenible. “Els objectius per al desenvolupament sostenible pretenen acabar el treball no finalitzat pels objectius del mil·leni i complir amb els compromisos internacionals pendents en matèries ambientals, migratòries, etc”

L’economista peruà destaca en tot moment el notable canvi que representen els objectius de desenvolupament sostenible. “Hi ha una diferència substancial entre el procès de formulació i la posada en escena dels objectius del mil·leni amb els de desenvolupament sostenible. Els primers van ser establerts pels països desenvolupats. En canvi, els de desenvolupament sostenible han comptat amb una participació molt més gran, a la vegada que han tingut més en compte als països pobres”.

“El canvi és significatiu. S’han passat de tenir els 8 objectius del mil·leni als 17 del desenvolupament sostenible”, remarcaba Sirumbal.

Sirumbal també fa especial incidència en el fet que els països reuneixin prou finançament per tal de poder complir amb els objectius de desenvolupament sostenible: “Si cada país no incorpora una garantía de finançament per poder complir amb els objectius del desenvolupament sostenible, el procès esdevindrà molt llarg”

Posteriorment, és el torn de Olga del Río, docent de la Universitat de Girona. El tema de la seva presentació són els drets a la informació, la comunicació i el ciberespai, juntament amb un seguit d’eines per procurar el canvi social. 


La primera part de la seva intervenció es centra en els drets humans, i la importància del govern en la seva seguretat. “El govern i l’Estat tenen la responsabilitat de protegir els Drets Humans”, destaca del Río. De la mateixa manera, la protagonista parla de la funció de les politiques públiques a la societat: “Les polítiques públiques han de garantir l’existència de diferents visions de la realitat”.


Canviant de tema, del Río també expressa el seu desig de que els mitjans de comunicació compleixin amb la seva funció social, i per tant no poden portar a terme una manipulació de la informació a propòsit. 

La professora del Rio finalitza destacant la importància de la societat civil per poder gaudir dels drets humans.

 

A continuació i per a acabar el primer torn de conferències, Thomas Tufte, Codirector del Center for Communication and Glocal Change, a Dinamarca, i professor de la Universitat de Leicester parla sobre Comunicació Participativa i Canvi social.

 

Fent l’exposició en castellà, Tufte destaca que els objectius del mil·leni, en un 63% dels casos, no van ajudar als més pobres i marginats. Per aquesta raó, els objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) han après d’aquests errors del passat per tal de no repetir-los i així poder afavorir la participació dels grups més vulnerables i marginats de la societat. A continuació, recorda que la cooperació internacional històricament s’ha entès com una sèrie d’ajudes que van direccionades des dels països del nord cap als del sud. No obstant, assenyala que els objectius defineixen uns projectes específics que no només són per als països del sud, sinó que són per a tots els països.

 

El professor Thomas Tufte dirigint-se al públic durant un moment de la seva intervenció | font pròpia

Més endavant, fent unes classificacions de caire teòric, Tufte assegura que hi ha múltiples metodologies participatives, algunes de les quals tendeixen a centrar la seva participació en l’àmbit local. El problema, però, és que de vegades no atenen a les seves polítiques, i això pot acabar derivant en una sèrie de problemes. Arribats al torn de preguntes finals, el professor respon respecte la importància que tenen els comunicadors a l’hora de aplicar o donar a conèixer els objectius. Tufte afirma que el comunicador social, figura menys coneguda a l’Estat espanyol respecte d’altres països on s’hi ofereix formació específica, és fonamental per a l’acompliment i l’èxit dels objectius per al desenvolupament sostenible.

 

La sessió es repren després d’un descans de 20 minuts a amb dos nous ponents sobre la taula de l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació. D’una banda, el director de comunicació de Creu Roja, Oscar Velasco, i a l’altre costat Cristina Velázquez, responsable del programa d’interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona.

El conductor de la conferència, Ricardo Carniel, proporciona als assistents una esfereïdora dada. Després d’una enquesta als estudiants de periodisme, treballar entitats socials estava en el vuitè lloc de preferències. Així doncs, el director de comunicació de Creu Roja avançava només començar que seria un “repte” convèncer als estudiants.

En la seva intervenció deixa clar quin és el centre d’atenció d’aquesta entitat. Principalment, el que volen recentment és ajudar als immigrants, però no només als refugiats siris, que són els que més se’n parla. Velasco ha parlat de les anomenades crisis oblidades, com la Guerra d’Ucraïna, ja que aquest país, de fet, és la primera nacionalitat que demana asil a Catalunya.

 

la seva intervenció deixa clar quin és el centre d’atenció d’aquesta entitat. Principalment, el que volen recentment és ajudar als immigrants, però no només als refugiats siris, que són els que més se’n parla. Velasco ha parlat de les anomenades crisis oblidades, com la Guerra d’Ucraïna, ja que aquest país, de fet, és la primera nacionalitat que demana asil a Catalunya.

 

Tanmateix, les dades ofertes per Oscar Velasco ens diuen que Creu Roja és molt més que l’ajuda immigratòria. 160 milions de persones beneficiades per Creu Roja, 110 milions de situacions d’emergència a les quals dóna suport aquesta entitat, 26 milions de persones que reben sanejament i aigua, 801.000 presos visitats durant l’any 2014, entre d’altres ajudes.


En referència a l’àmbit de la comunicació, Velasco resumeix que la comunicació és una eina estratègica que es desenvolupa en tres grans aspectes: el posicionament, el fet de comunicar i el desenvolupament corporatiu. Tot això dóna pas a una estratègia corporativa, és a dir, el fet de crear-te la teva pròpia imatge corporativa, una marca i una cultura corporativa. Amb aquests aspectes clars, Velasco finalitza la seva intervenció amb un concepte clau per a qualsevol empresa: “El que es valora de qualsevol ONG és la seva transparència”. El grau de transparència afectarà a la reputació corporativa de la teva empresa.

 

A continuació pren la paraula Cristina Velázquez, de la xarxa Antirumors de l'Ajuntament de Barcelona, la qual elabora un discurs sobre adaptar-se a les noves generacions, una tasca gairebé obligatòria en tots els sectors. 

Tot seguit, i com a coordinadora d'interculturalitat a BCN Activa, Velázquez comenta l'àmplia diversitat de Barcelona com a ciutat, referent en molts i amplis sentits. Finalment, Cristina informa als assistents de l'Aula Magna de Ciències de la Comunicació sobre Barcelona Antirumors, “una estratègia de comunicació i sensibilització que busca la cohesió social mitjançant el treball amb diferents sectors i àrees, per una societat lliure de rumors i d'estereotips i per afavorir la interculturalitat vivint junts”.

L’economista peruà destaca en tot moment el notable canvi que representen els objectius de desenvolupament sostenible. “Hi ha una diferència substancial entre el procès de formulació i la posada en escena dels objectius del mil·leni amb els de desenvolupament sostenible. Els primers van ser establerts pels països desenvolupats. En canvi, els de desenvolupament sostenible han comptat amb una participació molt més gran, a la vegada que han tingut més en compte als països pobres”.

Redactores de Linkiet cobrint la sortida de l'acte | font pròpia

L'acte, en vídeo

Clàudia Escarré, Nil Artiaga, Maria Guerrero, Alba Carreño i Elvira Feliu

L’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació ha acollit aquest dimarts 15 de novembre el V Seminari Internacional de Comunicació, Desenvolupament i Drets Humans.

 

L’esdeveniment, organitzat per l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC) de la UAB ha comptat amb la presència d’investigadors, professors i professionals de la comunicació que han parlat del paper que juguen els comunicadors i la comunicació en l’assoliment dels Objectius del Desenvolupament Sostenible, inclosos a l’Agenda 2030 aprovada al 2015 per L’ONU.

 

Des de Linkiet, oferim una síntesi audiovisual d’aquesta jornada en la qual hem parlat amb la presidenta de l’OMEC i catedràtica de Periodisme de la UAB, Teresa Velàzquez, qui a més a més ha inaugurat el Seminari, així com també amb diversos assistents a la ponència.

ANÀLISI NOTICIÓS 

Giselle Leon, Guillem Andres, Adri Perez y Diego Alcivar

 

Quanta informació pertinent sobre institucions i organitzacions tenim al nostre abast? Quants conflictes actuals estan fora del nostre coneixement? Aquestes són unes de les qüestions que va tractar Oscar Velasco, director de comunicació de la Creu Roja a Catalunya.

Transparència de la Creu Roja

"Treballar en una organització et permet veure realitats complexes, properes i et dóna la possibilitat d'ajudar de forma directa. La comunicació i els mitjans són l'eina de transparència de les organitzacions davant la societat ". Així resumeix el director de comunicació de la Creu Roja de Catalunya, Oscar Velasco, la tasca dels mitjans. També així reafirma el compromís d'organitzacions com la Creu Roja amb la ciutadania.

 

Segons el director, és fonamental la transparència perquè hi hagi un canvi social. Afirma que els periodistes haurien d’incorporar-se al món de l'empresa i que aquestes haurien d'incorporar com a pilar el terme de la rendició de comptes en les seves accions.

Per insistir en la importància de la transparència, Oscar Velasco utilitza el cas de la Creu Roja i la manera en que aquesta selecciona les organitzacions amb les que treballa. Afirma que vivim en una situació i una societat de desconfiança constant, amb la qual cosa la transparència és molt important. Així doncs, l'element primordial per a que la Creu Roja treballi amb una ONG o no ho faci és la confiança. La bona reputació corporativa, pel que fa a la seva cultura, gestió i diplomàcia es refereix, són els principals requisits que s'exigeixen.

 

No obstant això, la transparència de la Creu Roja ha estat qüestionada en algunes ocasions. Malgrat posseir una trajectòria professional de 155 anys i estar present en 186 països, l'organització, com moltes altres, ha estat involucrada en incidents i controvèrsies mediàtiques que han posat en dubte el seu compromís social.

Un dels incidents més destacables es va produir durant la campanya de socors després del terratrèmol a Haití, al 2010, on es van recaptar prop de 500 milions de dòlars. Una investigació duta a terme per Propublica va revelar irregularitats a l’hora de gestionar les donacions ja que, després de proposar el projecte LAMIKA, que impulsava la construcció de centenars de vivendes permanents, només es van construir 6.

 

Un cas més recent és el de les denúncies per part de voluntaris sobre irregularitats a les donacions dirigides als damnificats a Durazno i Dolores, a l’Uruguay. Les notificacions, presentades al novembre de 2015, expressen donacions del Banc BBVA, de 2.500.000€; de Mc Donald’s, de 250.000€; i de Paganza, de 590.000€; que no van arribar al Comitè Departamental de la Creu Roja de Soriano.

Oscar Velasco té raó. La confiança és un factor fonamental a l’hora de treballar amb altres organitzacions, però també ho és en una altra direcció: la bona fama corporativa de la mateixa Creu Roja es veu compromesa de cara als voluntaris i donants cada vegada que incidents com aquests tenen lloc. Tant se val si és la Creu Roja dels Estats Units, com si és la de l’Uruguay o la d’Espanya. Totes estan sota el mateix nom i la mateixa reputació.

 

Conflictes oblidats  

La pregunta era concisa: sabeu de quina nacionalitat són les persones que demanen més asil polític a Catalunya actualment?. La resposta dels assistents també va ser la prevista: Siria. Per sorpresa de molts, però, el director de comunicació de la Creu Roja de Catalunya, Oscar Velasco, va desvetllar que són Ucraïna i països de l’Àfrica subsahariana.

 

Pel que fa al conflicte de la regió de Crimea, us presentem una anàlisi que hem fet segons si aquest va sortir en portada dels principals diaris espanyols en el període del 19 de febrer a l’1 d’abril.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-------

Després d’aquest seguiment se’n pot extreure com els diaris, en moments en que emergeix un nou tema en el dia a dia, hi presten molta atenció. Alhora, aquest es va apaivagant i cada cop va tenint una menor presència. Només torna a aperèixer com a tema destacat en cas que hi hagi una nova informació de primera rellevància, com podria ser en aquest cas declaracions de Vladimir Putin o la celebració d’un referèndum.

 

Un altre exemple clar és Etiòpia i Eritea. Aquesta última es va independitzar de la primera a la dècada dels 90. La seva guerra va provocar 100.000 morts i 1.000.000 de refugiats, provocant la deportació d’etíops per part d’Eritrea, i d’eritreus per part d’Etiòpia. Tot i això, els mitjans de comunicació van deixar de banda aquest conflicte que ha comportat i comporta unes xifres elevadíssimes de persones afectades i refugiades. I això s’ha anat repetint al llarg dels anys.

 

laEls conflictes semblen aïllats, caòtics i fora de control, amb violència i objectius poc clars. No obstant, hi ha algunes qüestions bàsiques en aquests conflictes oblidats, i és que es tracta de guerres civils que, tot i ser d’uns països concrets, tenen importants connexions internacionals. Es relacionen amb la posició a nivell internacional econòmicament i global.

 

Aquests conflictes s’interpreten com a situacions caòtiques però realment es converteixen en una forma d’organització del poder i la societat.

 

Els mitjans de comunicació, en tractar-los, els qualifiquen com a conflictes racials, nacionalistes o separatistes i fins i tot religiosos. Però ben cert és que hi ha un discurs ideològic i polític que emmascara males pràctiques.

A més, la dificultat per interpretar-los i una combinació de desinterès dels mitjans i els poders i els interessos que hi trobem pel mig, fa impossible que rebin l’atenció que veritablement mereixen.

 

El fet d’evitar l’anàlisi de les seves arrels i respondre a través del típic concepte de “guerra global antiterrorista” pot agreujar les situacions i generar nous conflictes en la mesura en que no s’aborden les seves causes ni la seva història.

Objectiu 2030

Els principals problemes del Desenvolupament i els drets humans

Alex Cabrera,Nil Corominas, Joel Cruz, Laia Iñiguez

 

“Quin ha de ser el paper dels comunicadors per a que la societat assoleixi els Objectius de Desenvolupament Sostenbile (ODS) de l’ONU?”. Amb aquesta frase, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC) Ricardo Carniel va començar a plantejar els ODS davant els alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació en el marc del V Seminari Internacional Comunicació, Desenvolupament i Drets Humans: l’agenda 2030.

Segons l’OMEC, l'any 2030 és la meta global per erradicar la pobresa al món. En la propera dècada, els Estats membres de Nacions Unides estan cridats a implementar una nova estratègia que integri els àmbits econòmics, socials i ambientals: l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Una vegada passat el termini establert l'any 2000 per als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar a la fi de 2015 una nova agenda formada per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els 17 ODS estableixen gairebé 170 metes pensades perquè, segons l'ONU, s’afavoreixin “les persones, el planeta i la prosperitat, així com per enfortir la pau universal i l'accés a la justícia”.

 

 

Carniel va assegurar durant la presentació que el principal objectiu del V Seminari Internacional és sensibilitzar a la comunitat universitaria, “i particularment a tots els estudiants i professors sobre la nova agenda dels ODS , el paper de la comunicació i el comunicador com a eixos fonamentals per a qualsevol projecte i activitat relacionada amb el desenvolupament sostenible, el canvi social i el respecte als drets humans. Concretament, des de l’observatori al que pertany van fer enquestes als alumnes de 3r i 4t de tots els graus que s’imparteixen a la Facultat de Ciències de la Comunicació per saber si els alumnes coneixen els ODS i si tenen pensant dedicar-s’hi professionalment.

Des de Linkiet destacarem dos gràfics que, gràcies a les dades aportades per les enquestes, l’OMEC ha pogut elaborar. Tot i això, cal dir que els resultats que es van presentar eren només una mostra, ja que encara s’està treballant en les dades definitives, que més endavant seran publicades. Comptem amb el permís i l’autorització de l’Observatori, però, per fer-ne difusió, tot i ser resultats provisionals.

 

En primer lloc, cal destacar que més d’un 42% dels enquestats no coneix els ODS ni ha sentit mai a parlar d’ells. Un 46,58% ha llegit alguna vegada sobre els objectius, però no sabria profunditzar massa en el tema, mentre que que el 10,27% assegura conèixer el tema relativament el tema i només un 0,68% reconeix que sap realment què són aquestes metes imposades per l’ONU.

Font: Ricardo Carniel

El segon gràfic que volem destacar, per relacionar-ho directament amb el que es va parlar a les jornades, és quines sortides professionals i laborals trien els estudiants de la facultat una vegada hagin acabat els seus estudis. Gairebé el 74% dels alumnes volen treballar a un mitjà de comunicació convencional, és a dir, ràdio, premsa i televisió. El 34,93% tria empreses privades de producció audiovisual, i en tercer lloc trobem gabinets de comunicació amb un 32,88%. On se situen les sortides professionals dedicades al compliment dels ODS? Hem d’anar al vuitè lloc, on un 12,33% tria treballar a organitzacions no gubernamentals, i al desè per veure com volen ser cooperants internacionals un 9,59% dels alumnes.

Font: Ricardo Carniel

A continuació, i amb aquestes dades i coneixent els objectius de les jornades, plantegem diversos dels temes que es van parlar per profunditzar una mica més en els ODS.

L’aigua potable, una assignatura pendent

L’accés a l’aigua potable ha estat un dels temes tractats i també és un tema d’actualitat des de fa molts anys. Segons dades del 2015 que proporciona l’Organització Mundial de la Salut, 2400 milions de persones no tenen accés a aigua potable i 946 milions no disposen de sanitaris. És a dir, 1 de cada 3 persones no tenen accés a aigua potable i han de recórrer als pous, rius i llacs que no sempre tenen aigua apta per al consum humà i per a la seva higiene.

 

Tot i que l’últim informe fa un balanç favorable de les millores en l’accés a l’aigua potable, remarca que les desigualtats són fortes. Els països més avançats són els primers que han millorat en aquest assumpte, ja que tenen més recursos a la hora d’establir un sistema de sanitarització universal. Mitjançant una nota de premsa, la OMS, conjuntament amb UNICEF, busca contribuir a la igualtat en el desenvolupament de l’accés a l’aigua.

La manera de comunicar que té UNICEF és de manera conjunta  amb institucions com la OMS, mitjançant notes de premsa i campanyes publicitàries molt potents a la xarxa i a televisió, on busquen el mateix objectiu: conscienciar la població sobre les desigualtats amb l’accés a l’aigua i els problemes de salut que comporta no poder tenir aigua a l’abast de tots els humans.

 

Barcelona anti rumors

La coordinadora de Barcelona Acció Intercultural, Cristina Velázquez, ha destacat la importància que té la comunicació en el marc de les relacions interculturals, ja que avui en dia no es tracta només d’informar, sinó de crear un relat que englobi a una societat conjunta.  Actualment es treballa amb una societat  més implicada que exigeix canvis en temes de racisme i discriminació. Per tal de combatre aquesta discriminació causada per aspectes culturals, Velázquez fa repunt en la importància de que el comunicador incorpori una visió intercultural. Per a això ha de ser capaç de crear diferents estratègies a nivell comunicatiu, és a dir, ha de trobar diferents metodologies per identificar al receptor. Com a mètode que posa en pràctica aquesta disciplina en l’àmbit comunicatiu, Cristina Velázquez ha presentat el pla Barcelona Antirumors.

 

Segons la coordinadora, Barcelona Antirumors té l’objectiu de desmuntar estereotips en una Barcelona amb diversitat cultural. S’utilitza com una eina de prevenció del racisme i de respecte dels drets humans. La base d’aquest projecte és la d’aconseguir una massa crítica per ser escoltats, i per això no es limiten a generar missatges de prevenció, sinó que organitzen activitats de sensibilització en diferents entitats. Si consultem l’Informe Estadístic de Població Estrangera a Barcelona durant el 2015, observem que l’any passat un 16,3% de la població resident a Barcelona era estrangera, una xifra més que significativa de la diversitat cultural que presenta la coordinadora de Barcelona Acció Intercultural. Gairebé la meitat tenen entre 25 i 39 anys. Si ens centrem en la procedència per continents dels immigrants que arriben a Barcelona, veiem com Europa és el que n’envia més, fins a 97.641 persones procedeixen d’aquesta zona. Però Amèrica no es queda enrere, amb 83.523 immigrants. Per sota, però amb una xifra no molt diferenciada, es troba Àsia (61.000), i finalment Àfrica amb 19.477. Aquestes dades ens ensenyen que hi ha una evident divisió cultural molt nombrosa, i no hi ha un sector que destaqui d’una forma molt rellevant entre les altres cultures. Però si ens centrem en països concrets, la diversitat cultural encara es fa més evident. Itàlia encapçala el rànquing amb més de 25.000 immigrants, però en segon lloc es situa Pakistan, un país amb una identitat molt diferenciada a la de l’estat italià. Si observem la llista, per sota trobem Xina, França i el Marroc, en aquest ordre. Per tant, tres continents diferents amb maneres de viure i cultures diferenciades. Aquestes dades ens permeten entendre la importància d’establir un pla de comunicació que ajudi a desmentir els estereotips que es poden generar a Barcelona, que són origen de racisme i discriminació, i que la coordinadora Cristina Velázquez pretén reduir amb el pla Barcelona Antirumors, pensat per arribar a gestionar aquesta diversitat cultural a la ciutat comptal.

 

Dels Millennials a la Generació Z
Oscar Velasco, director de comunicació de Creu Roja Catalunya, explicava com canvien les formes de comunicació. S’ha d’estar connectat a la xarxa i estar sempre pendent de les tendències que triomfen en comunicació i com es gestiona aquesta comunicació. 

En els últims anys, l’smartphone, la tablet, les xarxes socials i el món digital han agafat una rellevància molt important a l’hora de comunicar, i les empreses s’han hagut d’adaptar a aquests canvis.

Creu Roja, com moltes altres institucions socials, ha hagut de buscar les audiències i adaptar-se a les generacions i a les tecnologies on es troben. I en els últims anys s’està canviant altra vegada la forma en la que la informació arriba a aquestes audiències, la forma com es comuniquen i on es comuniquen.

 

Actualment, parlem d’una nova generació anomenada Generació Z, que substitueix els passats Millennials. Aquesta generació són adolescents d’entre 14 a 22 anys els quals ja han nascut en una base digital molt sòlida. Dels quals els dispositius més populars són l’smartphone, les xarxes socials i el Whatsapp; a diferència dels millennials, que els seus principals dispositius eren la telefonia 2G, el PC i els SMS. Tot això, segons dades que va facilitar Oscar Velasco durant la presentació.

 

A més a més, Internet continua en expansió, i si amb els Millennials parlaven d’uns 17 millons de pàgines web, actualment ja se’n pot parlar de 672 millons. El que també creix és l’atur  juvenil, al 56%. Això fa que la Generació Z destaqui per ser una generació inestable econòmicament, que s’agafa el treball com a petits projectes, com un joc, i que sempre li agrada aprendre i descobrir.

 

És per això que Velasco se centra sobretot en voler promocionar aquests projectes socials, en convidar a la gent que entra en el món laboral a crear els seus propis projectes. Ja que estem entrant en una generació molt autodidacta, emprenedora, creativa i molt innovadora.

 

Això facilita una autonomia personal i la constància que demanen projectes com el de la Creu Roja o de nous que a una persona li puguin interessar crear per lluitar contra desigualtats socials o treballar en ONG’s per intentar solucionar i combatre problemes que ens afecten a tots.

 

Així doncs, la conferència va apropar als estudiants els principals problemes socials i el desenvolupament que té actualment el món. Tot apropant-los al seu àmbit d’estudi, la comunicació, els estudiants han pogut reflexionar i saber quines eines tenen a l’abast per a contribuir al canvi.

Comparteix

  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon
bottom of page